La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’aposta per la ciència afronta l’hora de la veritat amb la pandèmia
BARCELONA TRIBUNA Innovació, talent i investigació Col·loqui
Existeix un ampli consens entre els diferents agents socials i econòmics al considerar la innovació tecnològica i la investigació científica com a grans motors per superar la profunda crisi de la covid, que ha deixat en evidència els retards que pateixen Catalunya i el conjunt d’Espanya i que ha posat de manifest com la ciència pot crear talent qualificat.
Conscients que ha arribat l’hora de la veritat d’apostar clarament per aquest sector, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, l’Associació Espanyola de Directius i La Vanguardia van celebrar ahir el debat La innovació, la gestió del talent i la investigació científica a Barcelona amb l’objectiu de posar sobre la taula els principals punts on el sector públic i el sector privat poden contribuir a aquest avanç.
Miquel Roca Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, va obrir el debat en el palau Macaya, on es va reunir amb quatre referents d’aquest àmbit: Jordi Marín, director general de l’Associació Catalana d’Empreses Consultores (ACEC); Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya; Núria Bayó, cap de programes acadèmics i eficàcia organitzativa del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), i Alexis Roig, director del SciTech Diplohub. Moderats pel director adjunt de La Vanguardia, Enric Sierra, van abordar tres àrees clau d’actuació: empreses, inversió en R+D i talent.
“Amb la pandèmia, hem entrat de ple al segle XXI. Això suposa un repte per a milers d’empreses. No tant per a les grans corporacions, que fa temps que tenen exhaustius plans d’innovació, sinó per a les pimes, que disposen de menys recursos i són les que configuren el teixit empresarial del territori”, va dir Marín. Per reduir aquesta bretxa tecnològica, l’exconseller delegat de Microsoft a Catalunya va considerar clau activar un pla d’ajuts directes a pimes en matèria d’innovació. També va advocar per acostar aquestes empreses a l’activitat de centres de transferència tecnològica. A més, va proposar de destinar fons públics a finançar start-ups. “Aquestes companyies necessiten més recursos per competir a nivell global. El finançament privat local no ha estat suficient per col·locar l’ecosistema de Barcelona en el rànquing global”, va comentar.
Josep Samitier va posar l’accent en la necessitat d’augmentar la inversió pública en R+D, que porta més d’una dècada per sota de la mitjana europea i causant profunda preocupació entre els professionals del sector. “No té sentit: Espanya és la cinquena economia europea i es troba en la posició 18 en inversió en R+D”, va lamentar. Segons el seu punt de vista, una de les solucions per posar fi a aquest retard –que també es fa notar a Catalunya– passa per incrementar el pressupost de la Generalitat de 650 a 900 milions d’euros. “Així aconseguirem mobilitzar inversió privada i situar-nos a la mitjana europea del 2,1% del PIB davant l’1,6% actual”.
Núria Bayó va voler llançar un missatge més optimista i va posar en relleu l’excel·lència del teixit investigador científic català. “Tenim 30.000 professionals de primer nivell treballant en projectes doctorals o postdoctorals entre els quals es troben treballadors procedents de l’estranger”. Bayó va apuntar que el repte més important que afronta ara el col·lectiu és la col·laboració i el diàleg amb sectors clau com l’empresa o l’educació. “Ens falta un reconeixement mutu entre tots els actors, així com un lideratge públic que coordini les estratègies”. En aquest sentit, el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement va ser considerat una bona eina per iniciar aquesta coordinació.
Alexis Roig va posar de manifest la importància de la projecció internacional de la investigació catalana. “Cal destinar recursos en la promoció, però més encara en estratègies per guanyar influència. No ens trobem al top 1 en cap àrea, però sí som al top 10 d’Europa en molts àmbits”.
Pel que fa a la retenció del talent, els ponents van reconèixer la competitivitat dels salaris davant altres països i van treure ferro a la fuga de cervells. “El talent
El retard crònic es pot superar amb més recursos públics en R+D, ajuts a pimes i un lideratge clar
ara és global, i la mobilitat internacional dels professionals és habitual. Abans era impensable que professionals estrangers elegissin Barcelona”, va comentar Marín.
Pel que fa al paper de l’administració pública, els quatre ponents van reconèixer els deures que ha fet recentment l’Ajuntament de Barcelona després d’anys d’oblit i deixadesa. Tot i això, van lamentar la falta de col·laboració de la Generalitat amb el Govern central. “Els anys del procés han perjudicat el sector. La política i la ciència s’haurien de separar perquè aquesta última és una qüestió de progrés, però lamentablement tot s’ha institucionalitzat”, va comentar Samitier, que va posar en dubte el pas del corredor mediterrani per Madrid.
Finalment, els ponents del col·loqui van destacar la necessitat d’augmentar recursos per fomentar la presència de dones en les professions científiques i tecnològiques, que segueix molt lluny de la paritat.
31.402,01 -1,75%
+2,60%