No contaminar el present amb el passat

Quan, ara fa gairebé un any, la Zarzuela va emetre un comunicat en el qual s’acceptava implícitament que el rei Joan Carles estava vinculat a fundacions d’objectius dubtosos i d’un finançament encara més dubtós, no feia més que seguir un full de ruta que s’havia dissenyat molt abans. La ferma voluntat del rei Felip VI va ser tallar de soca-rel amb velles pràctiques que en ocasions van ser silenciades i en d’altres clarament emparades en anys en què la figura de l’anterior cap d’Estat, a més de respecte institucional, despertava una acceptació gairebé reverencial dels seus comportaments en l’àmbit privat.

Des del moment mateix de la proclamació, el 19 de juny del 2014, el Rei no només ha donat exemple amb l’actitud personal, també ha reforçat la seva posició amb la promulgació d’un codi de conducta de compliment obligat per als membres de la Corona. Normes que, en el cas d’haver estat en vigor durant el regnat del seu pare, haguessin evitat el cas Nóos, ja que prohibeix a les persones pertanyents a la família reial treballar en empreses privades, i també acceptar regals més enllà dels considerats de cortesia. I, encara més, en el cas que algun Estat, personalitat o entitat s’excedís amb l’obsequi i, a fi de no incórrer en el greuge, aquests regals passarien a ser propietat estatal. No era aquest punt una qüestió menor, sinó la forma d’impedir

Per salvar els mèrits de Joan Carles I com a cap d’Estat cal reparar els errors

que, sota el seu regnat, la Corona quedés compromesa amb regals enverinats com havia succeït en l’etapa anterior.

Començar un camí nou no era suficient; era necessari desfer l’anterior perquè el passat no acabés contaminant el present i dificultant el futur. Per això, per salvar l’actuació de Joan Carles I en les seves funcions com a cap d’Estat, només és possible un exercici de transparència: l’acceptació dels errors comesos en l’àmbit privat i la ferma decisió de reparar-los. Serà difícil en l’àmbit moral, però no en el jurídic i en el fiscal.

La regularització fa uns mesos de la utilització de targetes opaques i el més recent pagament a Hisenda de les rendes corresponents a les despeses en vols privats demostren la voluntat de pagar els plats trencats, encara que sigui al cost de mostrar l’evidència que certament es van cometre irregularitats. Greus per a un ciutadà comú, i imperdonables en qui va ser cap d’Estat.

El 23 de febrer passat, el rei Felip VI no va plànyer esforços a reivindicar, al Congrés, el paper de Joan Carles I en la ferma defensa de la democràcia, però les paraules que va pronunciar adquireixen més valor quan ara sabem que van acompanyades de la ferma voluntat d’exigir que el seu pare expiï les culpes sense que ni els seus innegables mèrits al capdavant de la Corona siguin prou raons per minimitzarne els errors.