La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més lectors i més temps de lectura amb la pandèmia
La crisi sanitària ha propiciat el màxim històric
“El llibre ha estat el 2020 un company de viatge extraordinari per a molts ciutadans, que els ha aportat serenitat, entreteniment i tranquil·litat enmig de l’angoixa i el desconcert en el període de confinament”, va declarar a La Vanguardia el president en funcions de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), Patrici Tixis, que ha elaborat, juntament amb el Ministeri de Cultura, el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres del 2020.
L’estudi, que es va presentar ahir, conclou que els lectors freqüents i el temps dedicat a la lectura van marcar un màxim històric durant el confinament, però el més positiu és que una part significativa d’aquestes dades es va mantenir al llarg de l’any. Tot i això, encara que el nombre de persones que llegeixen en el seu temps lliure va ascendir, el còmput total se situa en un 68,5%, només un 0,3% més que l’any 2019. La xifra no és més elevada perquè la contraresta el descens dels lectors que ho fan per motius de feina o estudis, que baixa d’un 27,5 % a un 23,1%.
Les dades analitzades abans, durant i després de la pandèmia indiquen que, després de l’alça constatada durant el confinament, l’hàbit de lectura va millorar. D’una mitjana de set hores a la setmana, es va passar a les vuit i mitja durant la quarantena, i després de l’estiu es va instal·lar en set i mitja: mitja hora que es consolida. La federació i el ministeri també indiquen que es constata que la lectura va ser un bàlsam en els pitjors mesos del 2020. Segons la majoria dels enquestats, llegir llibres els va ajudar a suportar els pitjors mesos de la pandèmia.
Malgrat aquestes dades positives, segueix havent-hi un gran nombre de persones que no toquen ni un llibre al llarg de l’any: un 36%, una xifra alta que no es correspon amb la potència literària que és Espanya.
“Som una gran potència editorial, però no de lectura”, assenyala Tixis. La pandèmia no ha canviat la lectura per comunitats: les Canàries, Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia són les que menys llegeixen, i Madrid, el País Basc, Navarra, Catalunya, La Rioja i Aragó, les que més, amb diferències de fins a 20 punts.
Les dones continuen sent més lectores que els homes, especialment a la franja d’edat de 45 a 64 anys, en què llegeixen entre el 76,5% i el 77,9% del total de dones. La literatura infantil també millora: la franja més forta és la de 10-14 anys, en què es declaren lectors freqüents tres de cada quatre menors.
La lectura de llibres en dispositius es manté a l’alça. Una de les dades sorprenents és que un 6,2% dels lectors ho fan en mòbils. Les llibreries tradicionals pugen quatre punts (del 67% al 71%) com a primera opció, però les biblioteques s’han desplomat del 32% al 23% per la pandèmia. La pirateria continua sent un flagell, atès que el 55% del total són descàrregues il·legals.
El Ministeri de Cultura prepara un nou pla de foment de la lectura, que es presentarà previsiblement a l’estiu. Tixis conclou: “Hauríem de ser capaços de conservar la majoria dels lectors que s’han incorporat a la lectura durant aquest 2020. El pacte d’Estat per a la lectura és més necessari que mai. Llegir et dona unes eines per progressar individualment i també com a societat”.