La Vanguardia (Català-1ª edició)
Haití viu segrestat
Les bandes criminals i la repressió dictatorial del president Moïse tornen a posar el país contra les cordes
La vulnerabilitat extrema d’Haití als desastres naturals i humans es torna a manifestar amb violència. Violència criminal, violència policial, violència política, sense que resulti fàcil una distinció clara.
Un apunt dels últims fets. Arnel Joseph, un dels principals caps de les bandes armades que terroritzen el país, empresonat des del 2019 per rapte i homicidi, es va escapar dijous del centre penitenciari amb 400 presos més durant un motí que va provocar 25 morts, incloent-hi el director. I divendres va acabar el segrest d’una setmana de dos cineastes dominicans i el seu intèrpret local quan rodaven precisament un film sobre l’onada de segrestos que pateixen els haitians de tota condició. Els segrestos no són una cosa nova, però han anat augmentant: un 200% més que el 2020 segons l’ONU, cinc al dia pel cap baix, diu la Xarxa Nacional de Defensa dels Drets Humans.
“Perpor,prefereixotreballaracasa, tret d’alguna reunió presencial, i surtoperanaralsúper;nos’hipotfer res”, explica via telefònica Anne Doris Lapomeray, arquitecta formada a Barcelona que va tornar a Haití el 2015. Milers de pares han deixat de portar els seus fills a l’escola. El segrest pot tenir lloc a la mateixa porta, pot aparèixer un cotxe car, o un cotxe oficial, o individus vestits de policies sense que ningú sàpiga si ho són o no...
S’escampa la sospita (o més que això) que els gangs, la policia i el Govern són tots plegats al mateix vaixell. Tindria sentit, atesa la deriva autoritària que està prenent el país 35 anys després de la caiguda de Jean Claude Baby Doc Duvalier. Una deriva que porta a la memòria els tonton macoute des del moment en què l’home que deté el poder, Juvenal Moïse, ha creat un servei d’intel·ligència que només respon davant la seva persona. Intel·ligència interior, per descomptat.
Durant el mandat presidencial de Moïse ha passat el més insòlit. S’ha arribat a crear una federació de bandes anomenada G-9, reconeguda pel Govern com a “interlocutora” en un suposat procés de desarmament. La dirigeix Jimmy Cherizier, àlies Barbecue, un expolicia que va ser expulsat del cos després de la matança de La Saline, el novembre del 2018. La Saline és la barriada d’on va sortir un dia un prometedor Jean Bertrand Aristide per convertir-se, anys després, en infaust president. Tothom sap que Barbecue és al darrere de la mort de 71 persones, a més de dues matances més, però la seva ordre de detenció s’ha traspaperat. Igual que les proves de l’assassinat del president del Col·legi d’Advocats, Monferrier Dorval, perdudes en un tribunal.
Les manifestacions per la falta de seguretat són incessants. Però “quan la població surt a dir que vol una vida normal, perquè a més aquí no funciona res, ni la sanitat, ni l’educació, no res... arriba la policia amb trets”, diu Doris Lapomeray. Als gangs tampoc no els agrada que milers de persones protestin contra Juvenal Moïse, de manera que es posen de part seva impedint que