La Vanguardia (Català-1ª edició)
Victòria d’equip gran
El Barça alimenta la fe en la Copa després de guanyar per fi contra un rival de Champions
Abans de jugar contra el PSG li van preguntar a Ronald Koeman si el seu equip necessitava fer un salt per poder guanyar equips potents. L’holandès va respondre que no perquè sostenia que davant conjunts com el Reial Madrid, l’Atlètic o el Sevilla a la Copa el seu Barça havia tingut oportunitats per marcar el destí del partit. El cert és que fins ahir al Pizjuán la formació blaugrana havia capitulat contra rivals de primera línia. Aquesta constant va canviar amb una nova fórmula tàctica manada per Koeman. Una innovació davant un adversari amb qui dimecres es juga el bitllet per a la final. El Barça no es rendeix a la Lliga i abona la seva fe per a una remuntada de copa al Camp Nou. Amb el resultat de Nervión la semifinal aniria a una pròrroga incandescent. “Estic molt orgullós de l’equip. El Sevilla no ha xutat a porta, els hem dominat, hem generat ocasions. Hi podem confiar. Si dimecres capgirem el resultat de l’anada la temporada canvia completament, perquè estaríem en una final i amb la Lliga viva”, va subratllar després del matx Gerard Piqué.
El Barça necessitava un envit d’aquestes característiques. Un partit de grandesa per créixer. Un pols fort que caigués del seu costat, no per xamba o circumstàncies, sinó amb tot mereixement. El Barça va vèncer per qualitat, per desig, per intensitat, amb tres centrals, amb un Dembélé enorme, que va marcar després de deu partits sense veure porta, i sense futbolistes de tornada de tot, com Pjanic, o que semblen amb poca sang a les venes, com Griezmann.
Aquest Barça és un conjunt sorprenent i desconcertant. Que deixa entreveure un inici d’idil·li i quan pinta que pot enamorar deixa els aficionats buits, com va passar a la Champions o, sobretot, contra el Cadis. Però quan el terreny sembla més minat i el conjunt més enterrat, ressuscita.
Esclar que no és el mateix aixecar-se davant equips de pa sucat amb oli que fer-ho contra el Sevilla, que si alguna cosa té és una plantilla àmplia i física.
El conjunt blaugrana va mantenir el pols de cames i el de cor i va imposar un futbol millor. Koeman demanava que no només Messi es posés l’equip a l’esquena, que trobés socis, i l’argentí va trobar la solidaritat del col·lectiu i l’encert de Dembélé. “Hem estat molt bé amb la pilota, i sense la pilota hem igualat l’aspecte físic. Per no deixar jugar el Sevilla ha estat clau sortir amb tres centrals i dos laterals avançats, i pressionar a dalt. Hem estat molt agressius. Hem estat fenomenals”, va destacar un Koeman satisfet, que va rematar: “L’equip ha demostrat que està molt viu. De cara a dimecres hem de continuar amb aquesta ambició i tornar a fer un altre partit molt complet per tenir possibilitats”.
Quan l’equip l’acompanya Leo Messi acostuma a aparèixer, i així va ser. L’argentí ha trobat la xarxa els seus últims vuit partits de Lliga, en què ha aconseguit 12 gols. No és fútil que l’argentí i també Dembélé celebressin els gols amb gran passió. Moltes vegades donat per mort, el Barça es resisteix a abaixar la persiana de la campanya.
Sense fer soroll, el Barça no perd al campionat de Lliga des del mes de desembre, però va perdre tants punts a l’inici que venia des de molt enrere, sense cap marge d’error. No té xarxa, però respira.
“Hem jugat molt bé amb pilota, i sense pilota hem igualat l’aspecte físic; estem molt vius”
“N’estic orgullós; si capgirem la semifinal de Copa la temporada canvia completament”