Jornada sagnant a Birmània per la repressió policial contra les protestes

Cap de setmana sagnant a Birmània. Gairebé un mes després que els militars aconseguissin el poder mitjançant un cop d’Estat, 18 persones pel cap baix van morir diumenge a diferents localitats durant les protestes populars contra la seva rebel·lió. Es tracta de la jornada més violenta registrada fins ara, en què també es van registrar desenes de ferits i detencions massives.

A Rangun, la ciutat més gran i capital econòmica del país, la policia va obrir foc contra els manifestants després que les granades atordidores, gasos lacrimògens i trets a l’aire no aconseguissin dissoldre les multituds de descontents, atrinxerats darrere de barricades muntades als carrers i protegits amb escuts improvisats. Com a mínim quatre persones van morir a la ciutat, incloent-hi un home que va ser portat a l’hospital amb una bala al pit. Als vídeos publicats a les xarxes també es veuen diversos ferits sagnant profusament i auxiliats per altres manifestants. “Birmània és com un camp de batalla” va resumir a Twitter el cardenal Charles Maung Bo.

També es van registrar greus incidents a la ciutat de Dawei, al sud del país, on els trets de les forces de seguretat per dissoldre una marxa van deixar almenys tres morts i diversos ferits. A més, sembla que també hi va haver si més no dos morts a Mandalay, la segona ciutat del país, i dos més a Bago, al nord de Rangun.

“La policia i les forces militars s’han enfrontat a manifestants pacífics utilitzant força letal i força menys que letal que, segons informació creïble rebuda per l’Oficina de Drets Humans de l’ONU, ha deixat com a mínim 18 persones mortes i més de 30 ferides”, va dir l’oficina en un comunicat.

L’Exèrcit birmà va governar amb puny de ferro el país durant gairebé mig segle abans de donar peu a una tímida obertura democràtica fa una dècada. Famós per la brutalitat, els soldats no van dubtar a reprimir a matadegolla els aixecaments democràtics del 1988 o 2007, en que van matar desenes de persones als carrers.

Des del seu cop d’Estat -que justifiquen per una suposada tupinada a les eleccions de novembre-, la junta liderada pel general Min Aung Hlaing s’havia mostrat relativament moderada davant les mostres de descontentament, amb només tres morts abans d’aquest cap de setmana.

Però a mesura que les protestes, marxes i vagues en sectors clau –funcionaris, sanitaris, docents– s’incrementen i dificulten la governança, es tem que la seva paciència s’esgoti del tot i el bany de sang sigui encara pitjor.