La marató llibertària d’Ilham Alíev

El president de l’Azerbaidjan desafia els mitjans internacionals amb una roda de premsa de cinc hores

Ni recordo quan vaig haver de fer la meva última roda de premsa”, se li va escapar a Ilham Alíev, el totpoderós president de l’Azerbaidjan. Aquest home de gran envergadura i considerable agilitat mental va desafiar la premsa internacional divendres a una prova de resistència més aviat dura. Ni més ni menys que cinc hores de marató de preguntes i respostes amb l’únic polític azerbaidjanès que apareix a les notícies, descomptant la vicepresidenta, que resulta que és la seva dona, Mehriban Alíev.

L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha recordat una vegada i una altra a l’Azerbaidjan que les regles del joc democràtic exigeixen l’accés de l’oposició als mitjans de comunicació. També ha denunciat l’atmosfera de coacció en la qual actua la premsa local. Així que Alíev, com aquell qui res, es va marcar una autèntica exhibició d’obertura, encara que limitada en el temps i l’espai.

La durada de l’embat en realitat va agafar per sorpresa i amb l’estómac buit una nombrosa representació de la premsa russa, turca, ucraïnesa i europea, incloenthi aquest enviat especial. Menys sorpresa va causar que fos a través d’una pantalla gegant, encara que la pandèmia brindi l’excusa perfecta.

La loquacitat d’Alíev en cinc idiomes –en va fer servir quatre– és digna del seu llunyà predecessor en la presidència del Moviment dels països no alineats, Fidel Castro. També a la del seu immediat antecessor –el veneçolà Nicolás Maduro, en comparació amb el qual és un autèntic intel·lectual–. Tot i això, a diferència del primer, el seu discurs no és simple demagògia, perquè va acompanyat dels seus enormes recursos en hidrocarburs. I a diferència del segon, d’un pragmatisme i eficàcia en la gestió molt superiors, tot i que admet comparacions en la seva desconfiança cap a la pluralitat. Això sí, Alíev fa temps que va substituir les estàtues de Lenin que poguessin quedar

AFP