És important que totes les vulneracions de drets humans surtin a la llum per girar full”

últims dies, encara cuegen. “Soc partidari de girar full”, indica.

En sentit oposat es posiciona el periodista Miguel Ángel Llamas. Amb la cineasta Amaia Merino, acaba d’estrenar el documental Non dago Mikel? (sobre el cas de Mikel Zabalza, que va ser trobat mort després de ser detingut i traslladat a Intxaurrondo). Des del seu punt de vista, és “molt important que totes les vulneracions de drets humans surtin a la llum”, “sobretot aquelles que provoca l’Estat” pel seu deure de garantir el benestar de la ciutadania. “Les víctimes necessiten que es reconegui el que ha passat per poder girar full, i la societat basca necessita que se sàpiga la veritat perquè això no torni a passar”, afegeix.

Llamas nega de ple que aquestes pràctiques fossin una excepció: “La tortura es va fer servir durant molts anys. De fet, es va deixar de torturar sistemàticament a Intxaurrondo quan alguns forenses bascos ho van començar a denunciar i hi va haver algunes sentències condemnatòries”. Segons critica, a partir d’aleshores “van començar a portar els detinguts a Madrid”, on “van continuar” els abusos “sense por que els forenses de l’Audiència Nacional diguessin res”.

Aquestes al·lusions reflecteixen la visió que una part de la societat manté sobre Intxaurrondo i, en general, sobre la qüestió dels abusos policials. Els esforços de l’Administració basca, de la mà del forense Paco Etxeberria (el seu informe va documentar 4.113 casos de tortura), per fer llum no han servit per concloure el debat. La qüestió incomoda alguns sectors i en preocupa d’altres, que creuen que obrir el calaix pot ser utilitzat per contemporitzar la violència d’ETA. Al·ludeixen també als crims sense resoldre de la banda.

El debat és recurrent. I sembla irreconciliable. Tot i que també hi ha un factor per a l’optimisme: el temps. Al cessament de la violència va seguir una voluntat evident de mirar endavant sense distreure’s massa amb el passat recent. Ara, tot i això, amb més perspectiva i tranquil·litat, s’aprecia un interès creixent per abordar fins i tot les qüestions que resulten més difícils.