L’economia de la intimitat

Encara que va tenir un predecessor actor, Barack Obama és el primer expresident dels EUA a passar-se al showbiz després de deixar la Casa Blanca. En el seu paper com a proveïdors de continguts per a Netflix i Spotify, Barack i Michelle Obama produeixen documentals i podcasts aliens, però són conscients que, per guanyar-se de debò el munt de dòlars que els paguen, han de donar també alguna cosa de si mateixos. Per això al tràiler de promoció de Renegades. Born in the USA, el podcast que l’exmandatari presentarà amb Bruce Springsteen, tots dos adopten la posada en escena de la conversa privada. “Vaig créixer pensant que el meu pare estava avergonyit de la seva família. Aquesta era tota la meva idea de la masculinitat”, diu el músic. “El meu pare se’n va anar quan jo tenia dos anys i no el vaig tornar a veure fins que en tenia deu”, contesta Obama. L’expresident ja ho va explicar a Els somnis del meu pare: una història de raça i herència, les memòries amb què es va presentar en la vida pública.

Que fins i tot Obama i Springsteen s’estiguin guanyant les garrofes “obrint-se en canal”, com solen prometre les notes promocionals dels llibres quan no estan jurant que l’autor s’escampa, pràcticament s’unta sobre les pàgines, demostra que, en l’era de la memoir, l’autoficció, el monòleg confessional i el podcast en primera persona, ningú no està per damunt de l’economia de la intimitat. Perquè un producte cultural sigui veritablement banquejable ha de contenir traces de veritat o resultarà sospitós. Això ho han entès també molt ràpidament uns amics dels Obama, els Markle-Windsor, que han optat per idèntica sortida laboral. Ben aviat compareixeran davant d’Oprah i faran una cosa que no haurien hagut de fer mai si haguessin continuat cobrant de l’erari públic britànic. S’obriran en canal per al seu públic, que ho demana.