Setmana Santa

Dilluns passat, a la tertúlia del Tallat Party, a can Basté, es va plantejar el debat de l’oportunitat d’un “Salvem la Setmana Santa”, èmul del “Salvem el Nadal”, que va permetre donar una mica d’oxigen festiu als ciutadans. I, com era lògic, els arguments es van situar al límit, allà on l’emergència sanitària topa de cara amb l’emergència econòmica. El complicat equilibri entre ambdues prioritats ha estat el mur en el qual s’han estavellat totes les administracions, perquè salvar vides i salvar l’economia, tot alhora, enmig d’una depredadora pandèmia ha estat un afany impossible.

Ara, aquest mateix dilema es planteja a les portes del respir vacacional de la Setmana Santa, i, de moment, sembla que les perspectives no són encoratjadores. Els números de la covid continuen disparats, la vacunació transita molt lentament i la sortida del túnel ja és en l’horitzó, però encara s’entreveu llunyana. Per descomptat, qualsevol decisió correspon als qui tenen la difícil responsabilitat de cercar les millors opcions per lluitar contra la malaltia. Però, acollint-me a les declaracions d’un expert tan seriós com Josep Maria Argimon, que va recollir Jordi Juan en un article, i on es mostrava partidari de “donar aire” als sectors

Salvar la Setmana Santa, necessitat econòmica, però també ciutadana

més castigats pels confinaments, crec que és oportú apuntar en la mateixa direcció. Salvar la Setmana Santa, és a dir, relaxar les mesures perquè els ciutadans poguessin moure’s pel territori, no és un capteniment frívol, que pogués ser fàcilment rebutjat, sinó una doble necessitat. Primer, és evident que el sector vinculat al turisme i a la restauració ha traspassat el límit de la resistència, i poder rebre una mica d’oxigen és, ara com ara, vital. La necessitat –i fins i tot la urgència econòmica– és indiscutible. I no es tracta de fer “un Ayuso” irresponsable, sinó d’afluixar una mica els cargols, perquè la maquinària pugui moure’s. Si la Setmana Santa sempre és important per als sectors turístics, especialment per als petits negocis, ara esdevé indispensable. Però, a més, també hi ha una urgència anímica, una necessitat de donar respir a la ciutadania, encara que, momentàniament, pogués significar un cert retrocés en termes sanitaris. No podem avaluar encara el mal que el llarg confinament ha fet a la salut mental i a l’estat anímic de la gent, però és evident que ha estat molt nociu.

En qualsevol cas, i definitivament situats en el camí de la vacunació, la possibilitat de salvar la Setmana Santa hauria de ser una opció seriosament plantejada. Necessitem respirar tots: l’economia, però també la ciutadania.