Dones amb ciència

Nou investigadores aborden solucions per salvar obstacles en la carrera

Hem de transmetre a les nenes que tenen el dret a buscar el bosó de Higgs, a investigar sense que hagin de ser temes d’utilitat quotidiana, que tenen el dret a arribar-hi”. Nou científiques referents en les seves àrees acadèmiques i professionals es van reunir l’11 de febrer, dia de la Dona i la Ciència, amb l’alcaldessa Ada Colau per traslladar les seves anàlisis i propostes perquè la igualtat arribi a la ciència. Una reunió que va ser el punt de partida de l’elaboració d’un pla per potenciar Barcelona com a ciutat de la ciència, des de les ciències exactes fins a les socials.

La realitat, i això és de sobres conegut, és que la feina de les dones científiques té normalment poca visibilitat social. I en les carreres investigadores el percentatge de dones va desapareixent a mesura que s’avança cap als càrrecs més alts. Van ser aquestes nou científiques les que van explicar a l’alcaldessa les seves trajectòries personals, les seves vivències per aplanar el camí del futur i com a base per llançar aquest nou projecte de ciència ciutadana en què s’impulsi el talent amb una perspectiva de gènere. Si no és així el projecte, “ni tindrà impacte, ni serà accessible ni equitatiu”.

La maternitat, l’aturada que suposa per a les dones i el buit que deixa en els currículum va ser un dels fils conductors que es van denunciar pel que fa als principals obstacles en les carreres investigadores. Una anàlisi que es connecta amb el retrat general d’una societat que necessita un canvi cultural profund que posi fi als biaixos i, com assenyalava una reconeguda investigadora, el cansament d’haver de viure amb el model que imposen els homes.

Ells se citen més entre ells, a ells els publiquen més –una qüestió bàsica a l’hora d’avançar en les carreres professionals– i persisteixen les xarxes de contactes dominades pels homes, van explicar. El biaix masculí continua prevalent en els processos de selecció de personal. En les feines d’equip ells apareixen com a autors principals. Una diagnòstic resumit per diverses investigadores en la metàfora de la leaky pipeline, la imatge d’una canonada foradada per on es va escapant, o es va expulsant, el talent femení a causa de la falta de polítiques per a la igualtat real.

A la taula rodona que va convo

EL PROJECTE DE BARCELONA L’Ajuntament elaborarà un projecte de ciència ciutadana amb enfocament feminista

EL FIL CONDUCTOR Rebuig unànime que la maternitat penalitzi el seu progrés dins dels equips

Etapa predoctoral. 52,1% dones i 47,9% homes Postdoctoral. 43,6% dones i 56,5% homes

RyC (investigació Ramón y Cajal). 40,8% dones i 59,2% homes

L’informe dut a terme pel CSIC el 2019 evidencia què passa en la carrera de les dones

Un any després que esclatés la pandèmia de la covid, que ja ha ocasionat 2,5 milions de morts, s’ha avançat molt en el coneixement del SARS-CoV-2, el patogen que la causa. Una gran quantitat d’investigacions científiques ha anat revelant el modus operandi del virus: des de com infecta les cèl·lules del nostre organisme fins a quines vies fa servir per transmetre’s d’un individu a un altre. En vista d’aquest coneixement, moltes de les mesures que vam prendre al principi per protegir-nos es revelen no només inútils, sinó fins i tot contraproduents.

Per començar, la desinfecció de superfícies, una mesura que es continua duent a terme i en què s’inverteixen molts recursos. Durant la primera onada, quan es pensava que el coronavirus podia comportar-se com altres patògens que sí que sobreviuen, per exemple, en algunes superfícies hospitalàries, els experts recomanaven que, en tornar del súper, es passés un drap mullat en una dilució de lleixiu pels envasos dels aliments, que es desinfectessin taules i cadires als restaurants entre client i client; o els objectes a les botigues després de tocar-los.

Aquesta recomanació venia ratificada per estudis preliminars publicats les primeres setmanes de la pandèmia, que concloïen que el coronavirus era capaç d’aguantar sobre el plàstic o l’acer fins i tot sis dies, i en paper, tres. Per això molta gent va optar fins i tot per utilitzar guants d’un sol ús, encara que els oferissin una falsa sensació de seguretat.

No obstant això, aquests primers treballs científiques es van fer en condicions de laboratori, molt allunyades de la realitat. Les investigacions escasses dutes a terme al món real han aconseguit recuperar material viral de mobiliari d’hospitals i hotels en què es feia quarantena, però aquest ARN és incapaç d’infectar cèl·lules humanes al laboratori. Trobar material viral no implica que hi hagi càrrega viral activa en prou quantitat per propiciar un contagi. De fet, avui se sap que la transmissió a través de fòmits, el terme mèdic per designar les gotetes respiratòries infeccioses, és poc probable.

Per aquest motiu, ja no s’aconsella netejar-se les sabates en catifes impregnades de desinfectant abans d’entrar en algun lloc. De fet, l’Organització Mundial de la Salut considera que la probabilitat de contagiar-se perquè hi hagi coronavirus a la sola de les sabates és molt baixa. I el mateix amb la roba i bosses amb què venim del carrer. Tampoc no és eficaç nebulitzar espais, com el metro, una aula escolar o un carrer.

I què hi ha de tocar botons d’ascensor o baldes en llocs freqüentats? Tot i que la transmissió és dubtosa, la clau sempre és una higiene de mans bona i freqüent .

Prendre la temperatura corporal és una altra de les mesures que se segueixen amb freqüència i que no serveixen per detectar qui està contagiat. Segons l’OMS, moltes persones no tenen febre, però sí que són contagioses. De fet, ara sabem que només un percentatge petit dels qui transmeten el virus tenen febre com a símptoma.

Fer servir ozó, tal com publiciten alguns comerços com a mesura de desinfecció, tampoc serveix de res. En aquest sentit, el Centre europeu de Control de Malalties (ECDC) considera que ruixar desinfectants en interiors o exteriors, ozó o d’altres, així com fer servir llum ultraviolada no són mesures recomanables perquè no s’han demostrat eficaces, poden perjudicar el medi ambient –com l’ozó– i exposar a tòxics irritants.

Llavors, què és el que sí que sabem que funciona per protegir-nos del coronavirus? La vacuna. A més, evitar llocs freqüentats; mantenir distància social; rentar-se les mans sovint; prioritzar espais a l’aire lliure; ús adequat de mascaretes –ben ajustades a la cara i de bona qualitat, homologades amb un teixit capaç de filtrar l’aire adequadament–, i una bona ventilació.

Perquè des de fa mesos se sap que la via principal de transmissió és l’aire que respirem. En aquest sentit, un editorial recent de la revista Nature alertava que continuar insistint, com fan algunes autoritats, en la desinfecció permanent de superfícies en lloc d’establir guies clares sobre com prevenir la transmissió per aire envia un missatge confús a la societat.

Ni prendre la temperatura ni desinfectar objectes són mesures eficaces contra el contagi