La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’absència de viatgers accelera l’abandonament de la terminal 2
Les escombraries s’acumulen als passadissos exteriors d’un lloc on només arriben despistats
El Prat de Llobregat
Una jove baixa d’un cotxe i s’acomiada del conductor per la finestreta. Torna a posar-se la motxilla a l’espatlla. “Eh –diu ara la jove, després de creuar els carrils d’arribada, de sobte despistada, confosa– a l’aeroport per on dimonis s’hi entra?”. Les penombres oculten el buit, les voreres aixecades, les portes giratòries encallades. En realitat tot això sembla un erm de ciment perfecte per a una producció de cinema postapocalíptica.
“La terminal 2 no funciona –li respon a la jove un adolescent mentre fotografia el gran mural de Miró–, i des de fa mesos! Per la pandèmia...”. “Però jo tinc un bitllet de Ryanair...”, replica la jove, com si protestar servís d’alguna cosa. “Només funciona la T1”, sentencia l’adolescent. Allà s’hi van traslladar tots els vols des del novembre, deixant l’antiga terminal del Prat en una incerta letargia. Els autobusos llançadora que unien amb la nova terminal es van cancel·lar i uns blocs de formigó impedeixen l’accés al pàrquing. Aquí no s’espera ningú.
Llavors, d’entre les ombres del vespre, apareix la llum verda d’un taxi. “T’has perdut?” –pregunta el taxista des de la seva finestreta, amb un deix sarcàstic–. Aquí no hi ha avions!”. “Pot portar-me a l’altra terminal?”. “Esclar”. L’adolescent xiuxiueja a la jove que el taxista li cobrarà el corresponent suplement de l’aeroport de 20 euros, més la carrera. “Sí, home, el que em faltava! –exclama la jove mentre treu el seu mòbil– si és aquí al costat..! On ets? –li diu el seu aparell– has de venir corrent a buscar-me, ens hem confós de terminal!”.
El taxista explica que de tant en tant fa un volt per la T2 a la recerca de viatgers despistats i confusos, que aquestes expedicions li surten molt més a compte que quedar-se fins a sis hores a la graella de la T1 esperant un punyeter client, que l’altre dia es va trobar aquí mateix amb un munt de francesos borratxos celebrant la victòria del Paris Saint Germain. Pel
El túnel fantasma
Esquelets d’ocells morts i papereres desbordades fan una sensació estranya
FOTOGRAFIES INSÒLITES La infraestructura sedueix els aficionats, que immortalitzen espais desolats
que sembla, els va portar a la T1 en un parell de viatges. “Jo a la graella em desespero, tant de temps esperant”.
L’adolescent prova ara de superar els reflexos i la brutícia incrustada dels vidres i fotografiar l’interior de la terminal. “Bé –reflexiona–, quan acabi això, tot tornarà a la normalitat, i mai més no la podrem veure així”.
El mobiliari amuntegat de qualsevol manera, el cavall de Boter envoltat de foscor, un munt de corones daurades de cartró escampades sobre les cadires d’un establiment de menjar ràpid tancat, els carretons portamaletes coberts de pols... com si tot fos mentida, com si no hagués estat mai veritat. Estem en el no lloc elevat al cub. Com si la pandèmia li hagués arrabassat el seu esperit.
Ara ciclistes que venen des de les costes del Garraf per l’autovia de Castelldefels eviten el tram de la C-31 per on no poden circular fent seus els carrils en altre temps atapeïts de furgonetes de color fosc plenes de guiris molt enfeinats. Són els únics que travessen els arcs que permetien als vehicles aturar-se allà durant menys de 15 minuts sense haver de pagar.
Només generen cert moviment
unes obres de renovació de les voreres en què Aena està invertint prop d’un milió d’euros. Des del gestor aeroportuari prefereixen no explicar què s’hi està fent, només apunten que són feines ja programades abans de la pandèmia. El retoc estètic té tota la vorera potes enlaire en una terminal que des de la inauguració de la flamant T1 fa 12 anys ha estat sistemàticament relegada a un segon pla, sempre infrautilitzada, coberta per l’esplendor de la més jove i moderna i limitada a vols de baix cost.
Tot és molt estrany, sobretot els diumenges, quan no venen els obrers que aprofiten aquest parèntesi que no se sap quan acabarà per remodelar el lloc. Un altre aficionat a la fotografia, però molt més gran que l’adolescent, fa instantànies de petits detalls del tragí de les obres en marxa. Bancs que van deixar d’estar incrustats a terra, papereres desencaixades, cartells que no anuncien res... La jove despistada i confosa marxa amb el mateix cotxe que l’havia portada. El taxista es queda amb una expressió decebuda. “Bé, potser a la propera...”.
“Però el millor és el túnel abandonat”, intervé l’adolescent. Quin túnel? “Doncs el que està abando