La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sunday every day”
Els passejants observen els estralls d’una altra nit de vandalisme mentre proven de fer-se un lloc en una terrassa per prendre l’aperitiu o per dinar. El miren sense presses, en família, perquè és diumenge, tot i que amb tanta persiana abaixada tots els dies comencin a assemblarse massa.
Ahir hi havia més pintades i més fusta parapetant les botigues del passeig de Gràcia, on ja fa dies van fer destrosses. El mateix a la rambla de Catalunya, on l’hondurenya Evelin Gutiérrez, encarregada de la gelateria Giolia, que també serveix creps, està asseguda perquè no hi ha feina. “Aquí la gent arriba després de dinar i a aquesta hora hem de tancar”. Fa dotze anys que va aterrar a Barcelona amb els seus nou germans i una tia que feia de tutora. “Els nostres pares van esperar a situar-se aquí per fer-nos venir”. Tots van trobar feina, però han anat marxant perquè amb la crisi el pare va acabar tancant els dos tallers de xapa i pintura que havia aconseguit obrir. “Ara són als Estats Units i només quedo jo”. Diu l’Evelin, que troba a faltar la Rambla que ella havia conegut. “La vida que tenia i els turistes que pujaven fins aquí. Jo els atenia i em cridaven pel meu nom des de la terrassa”.
A la seva gelateria els vidres estan trencats des de la primera nit d’aldarulls. “Per sort no hi érem. Però ahir sí que hi havia la resta de treballadores. Em van trucar i els vaig demanar que apaguessin els llums i s’amaguessin al magatzem. No els va passar res però han destrossat la terrassa i ens hem quedat sense taules ni cadires”.
A pocs metres, l’hotel NH Calderón
acapara totes les mirades. L’entrada està molt feta malbé i una família que passeja per davant discuteix sobre com ho deurien fer: “Ha d’haver estat amb un martell, de quina altra manera, si no?”.
Rambla Catalunya és un batibull de cartells: “Preus d’Escàndol” a Windor; anuncis de traspàs, de pròximes obertures. En un local hi llueix la foto d’un parell de paelles i una gerra de sangria: “Sunday every day: Cafès&Tapes”. A totes dues bandes, persianes on no caben més pintades. I cartells de botigues, les poques en què s’entreveu l’interior, on indica l’aforament, de 8 persones, de 5, de 6...”.
Sí que es nota que és diumenge a les terrasses plenes i les pastisseries, algunes anuncien el seu aniversari: 90 anys a Mauri, l’aparador del qual està protegit del sol amb una tela; 125 a Casa Vives, on ja hi ha ous de Pasqua; bunyols de l’Empordà a Forn de Sant Jaume. Persianes apujades a museus i espectacles. De camí a la Rambla, el Zara de plaça Catalunya amb Bergara ha quedat molt malmès. Gairebé totes les sucursals bancàries tenen els vidres trencats i hi ha caixers en els quals la pantalla es veu feta miques però hi continua lluint una llum verda intermitent. A la de la cantonada del paraigua (“Es teixeixen i componen paraigües, para-sols i ventalls”) un home de cabellera verda amb barret de palla s’entossudeix a treure diners d’un caixer destrossat, mentre trontolla.
A la Virreina s’hi poden visitar tres exposicions que no desentonen i són de franc: Projectes 18382020, Dies d’ira i Pensant en bucle.A baix, un furgó dels Mossos. Al Liceu s’hi anuncia l’obra Lessons in love and violence. A davant, al Cafè de l’Òpera, ofereixen “Vi o cava, crema catalana i xocolata amb xurros”. Una miqueta més avall, continuen a terra els enormes para-sols al costat de la comissaria on, amb la febre de dissabte nit, es va decidir cremar un furgó policial. De tornada, al passeig de Gràcia, les persianes tenen pintades: “Muerte al madero”,“Mort a l’Estat”, “Fora Vox”, “Fora feixistes”. Al Palau Robert una de les exposicions porta per títol Aixafem el feixisme.