Foto d’un miratge

No hi ha una esquerra política, sinó diverses esquerres. Només cal veure l’ambient de disputa que s’ha instal·lat a la Moncloa entre PSOE i Podem i que és molt semblant al que hi ha hagut al Palau de la Generalitat entre JxCat i ERC. I és que ser independentista no és cap garantia de tenir una mateixa visió del país, com tampoc ser d’esquerres comporta una unitat de pensament davant els reptes de la societat.

Ho veiem a la Moncloa, a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que, en el pacte municipal entre els Comuns i el PSC, es va incorporar una prevenció per evitar el fracàs de la seva primera aliança, que se’n va anar en orris per les notables diferències a la crisi d’octubre del 2017 amb l’empresonament dels presos independentistes i la intervenció de l’autonomia de Catalunya.

Per això, Ada Colau i Jaume Collboni es van conjurar el 2019 per apartar les seves diferències en temes aliens a la política municipal per centrar-se en el programa de govern que els uneix. Però aquella voluntat d’aparcar els desacords no impedeix que desapareguin les seves dues maneres d’entendre les solucions a les demandes dels ciutadans. Colau i Collboni han tingut dures discrepàncies durant aquests gairebé dos anys de matrimoni de govern però han rentat la seva dissensió en privat. Malgrat això, han transcendit almenys tres crisis de parella: l’octubre del 2019 quan la condemna als presos independentistes va incendiar literalment la ciutat, l’urbanisme tàctic i els recents disturbis per la presó del raper Hasél. En el primer i tercer episodi s’ha repetit la mateixa discrepància. Els Comuns han estat condescendents amb les protestes incendiàries mentre que el PSC ha donat suport a l’actuació policial i s’ha solidaritzat amb els afectats pels aldarulls. Mentrestant, l’urbanisme tàctic és motiu de batussa contínua

Colau i Collboni han tractat els seus desacords en privat, però es faran més públics a mesura que s’acostin les eleccions

interna amb moments àlgids com el que es va viure l’estiu passat.

A tot això, ERC s’ha incorporat en l’equació esquerrana com a “soci preferent”, en paraules de Colau, de la coalició del govern municipal. Però la foto que el regidor republicà Ernest Maragall es va fer amb l’alcaldessa i Collboni dimarts per presentar un acord d’inversions va ser un miratge malgrat l’esforç de Colau de veure en aquella imatge un exemple d’entesa de l’esquerra. Per a ERC era una foto que representava el control republicà al compliment de l’acord dels pressupostos i res més. Maragall ho va demostrar tres dies més tard quan va tombar amb els seus vots el pla del govern bipartit d’esquerres.

En el ple de divendres es van escenificar les diferents esquerres del Consistori i fins i tot es va tornar a trencar la unitat de vot del govern municipal. El regidor dels Comuns Jordi Martí va interpel·lar el PSC en reclamar-los que posessin en relleu les causes de les protestes perquè: “L’esquerra és això”. Però no va convèncer perquè la votació va mostrar la tossuda existència de diverses esquerres discrepants i allunyades del perillós pensament únic. Serà interessant observar com aquestes esquerres es van distanciant a mesura que s’acostin les eleccions.