La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Somio escriure un guió i dirigir una pel·lícula”
Mario Casas, actor, protagonitza ‘No matarás’
Des que va encarnar un psicòpata a El practicante, sabem que Mario Casas (La Coruña, 1986) pot encarnar el bé però també fer de dolent dolentíssim amb una eficàcia estremidora. Ara opta al seu primer Goya per No matarás, on transita a tota velocitat de la innocència al pecat.
D’entrada, com rep la nominació? Amb un “ja era hora” o amb un “més val tard...”?
No. Ha estat una sorpresa. Content que els acadèmics m’hagin decidit nominar. Fa il·lusió. Són els meus companys. Però el més important és que t’arribin projectes dels que t’enamoren, aquests són els premis. Els guardons estan en un segon lloc.
Què representaria guanyar el premi? El que primer em passa pel cap és el públic. Ho és tot. Són els que encenen la tele i paguen una entrada. El públic és el que em permet continuar treballant.
El mal sembla que li escau. Ha trobat el seu món com a actor? A mi em queda tota una vida. Cada projecte és el primer. Quan ho has fet, l’hi deixes al públic. Sí que és cert que aquest any ha estat bo per a mi, amb El Hogar, El practicante i No matarás. Però cal viure el moment i situar-se en l’últim. Tot i que sí que és veritat que a El practicante hi va haver una cosa especial. És un personatge ple d’arestes, i em va ensenyar moltes coses.
Què està fent i per on li agradaria encaminar la carrera?
Cal deixar-se sorprendre. De sobte arriben projectes meravellosos que no t’esperes i dels quals t’enamores. Ara estic intentant parar una mica, agafar marge i distància.
PAPER SOCIAL DE LA CULTURA “Vaig al cinema i veig què és entretenir la gent, que s’oblida de tot durant dues hores”