Quina actriu va guanyar un Oscar per cinc minuts i 40 segons en pantalla?

Hi ha actors que per guanyar un Oscar, a més del desplegament de talent, s’han hagut de sacrificar fins al punt de canviar completament la seva imatge embotint-se de menjar com va fer un pioner Robert De Niro per al seu boxejador Jake La Motta de Toro salvatge (1980) o patir les conseqüències d’una dieta hipocalòrica i perdre uns quants quilos com en el cas de Matthew McConaughey i Jared Leto a Dallas Buyers Club (2013), el de Natalie Portman per a la seva ambiciosa ballarina d’El cigne negre (2010) o el més recent d’un Joaquin Phoenix d’aspecte malaltís per recrear al brillant Joker de Todd Phillips.

Tots ells han suat per aconseguir una estatueta daurada a les mans, però moltes vegades el preuat guardó no només es fixa en grans transformacions físiques o interpretacions de llarga durada davant la càmera. Sense anar més lluny, Anthony Hopkins va necessitar només 16 minuts en pantalla per aconseguir l’Oscar al millor actor pel seu esgarrifós Hannibal Lecter d’El silenci dels anyells, el taquiller thriller de Jonathan Demme que es va estrenar fa tres dècades. Jodie Foster, la seva companya de repartiment, va necessitar en canvi molts més plans per tenir entre les mans la seva segona estatueta com a millor actriu encarnant una experta en conductes psicòpates.

Entre els intèrprets que han estat reconeguts per estar poca estona en pantalla podríem citar l’última guanyadora de l’Oscar a la millor actriu de repartiment, Laura Dern, a qui li van bastar 18 minuts i 36 segons d’actuació per convèncer els membres de l’Acadèmia amb la seva implacable advocada especialitzada en divorcis de Historia de un matrimonio.

Si hi ha una interpretació que va sorprendre per la breu i aplaudida durada va ser la de Judi Dench com la reina Isabel I a Shakespeare enamorado (1998). La britànica es va alçar amb el seu únic Oscar fins al moment com a millor actriu secundària per oferir una classe magistral de tan sols vuit minuts. El mateix temps que va fer servir Anthony Quinn per obtenir una estatueta daurada al millor actor secundari en la pell de Paul Gauguin a Van Gogh, la passió de viure (1956), de Vincente Minnelli.

Tot i això, el rècord de l’actuació de menys durada guardonada amb un Oscar el té una intèrpret dels Estats Units que va necessitar un total de cinc minuts i quaranta segons per emportarse a casa el premi a la millor actriu secundària per encarnar Louise Schumacher, la soferta dona d’un infidel productor de televisió a qui donava vida William Holden a Network (1976), una magnífica anàlisi sobre el poder de la pantalla petita dirigit per Sidney Lumet.

Beatrice Straight es va imposar a una jove Jodie Foster, nominada per Taxi Driver; Piper Laurie per Carrie; Lee Grant per El viatge dels maleïts i Jane Alexander per Tots els homes del president. L’actriu va llaurar una carrera bàsicament al teatre i la televisió. Al cinema va treballar sempre en papers secundaris, i un dels seus personatges més recordats va ser el de la investigadora de fets paranormals Martha Lesh a Poltergeist (1982). Va morir el 2001 als 86 anys a causa d’una pneumònia.