La Vanguardia (Català-1ª edició)
La casa del carrer de l’Amargura
Els amics de Carles Riba li van regalar una caseta a Cadaqués pel seu 60è aniversari
Tot va començar per un breu comentari de Carles Riba a Rosa Leveroni: “No em desplauria de ser enterrat aquí”. Es referia al petit cementiri de Cadaqués. I quan poc després els amics de Riba es van plantejar de fer-li un regal pels seus 60 anys, Leveroni els va proposar de fer una subscripció per comprar-li una antiga caseta de pescadors a Cadaqués.
El poeta Marià Manent i Anna Maria Torra, casada amb l’editor Gustau Gili, van fer diverses visites a alguns “burgesos benestants”, com el mateix Fèlix Millet, que va donar 10.000 pessetes, i es va poder comprar una casa, al carrer de l’Amargura. Es va acondicionar, moblar i fins i tot es va omplir el rebost. I el 30 d’agost del 1953 li van lliurar les claus en un acte al Casino de Cadaqués.
La crònica detallada d’aquest insòlit regal, que cal valorar en el context de la postguerra i de les restriccions que passaven Carles Riba i la seva muller, Clementina Arderiu, l’ha escrita ara Jaume Medina, biògraf del poeta, en el llibre Una casa a Cadaqués. Els homenatges a Carles Riba (1953) ,de l’editorial Cal·lígraf, de Figueres.
Tomàs Garcés, un altre poeta, amb casa a poca distància, a la Selva de Mar, féu l’ofrena: “No és un palau com tu et mereixes, sinó una casa amb parets mitgeres, amb veïns a dreta i esquerra, una casa de poble, i en carrer estret”. I tot seguit el va definir com “el representant més característic d’aquella ‘generació de la primera guerra mundial’”, al costat de Josep M. de Sagarra, Josep Pla i Carles Soldevila.
La celebració va continuar amb un dinar a l’hotel de Portlligat amb més d’un centenar d’assistents. No es coneix la llista de tots, però sí d’alguns noms rellevants com Jaume Vicens Vives, Josep Pla, Marià Manent, Joan Perucho, Josep Obiols, Joan Teixidor, Modest Cuixart, Joan Rebull, Paulina Pi de la Serra, Rafael Tasis, Rafael Santos Torroella, Josep M. Cruzet, Josep Zendrera, Eduard Valentí, Josep Janés, Joan B. Solervicens... I els qui prengueren la paraula: Rosa Leveroni, Ricard Permanyer, J.V. Foix –va adaptar un poema que li havia escrit 31 anys abans a Sa Tuna–, el doctor Josep Trueta i Josep Maria de Sagarra, de qui s’havia especulat que mantenia un cert enfrontament amb el poeta homenatjat. Els ho va agrair un emocionat Carles Riba, que acabava d’obtenir també el reconeixement de la intel·lectualitat castellana al Congrés de
Poesia de Salamanca. Uns dies després ho evocava en carta a Domènec Guansé: “Us asseguro que hi va haver moments que, en aquella terrassa sobre el nostre mar, va vibrar en foc i en esperança tota la nostra pàtria real, tan dolorosament militant”.
Salvador Dalí li va regalar una litografia amb dedicatòria: “A Carles Riba esperant que Dionisius li sigui propici”. Jaume Medina cita una carta del sempre punyent Joan Oliver on diu que al dinar “es va produir l’abraçada de Bergara entre el mestre i en Sagarra; en Dalí no hi va anar perquè tenia la llengua bruta”. Però Dalí a Diari d’un geni hi diu que tenia problemes digestius i febre i tot i així “hem assistit a un banquet molt llarg en honor del poeta i humanista Carles Riba”. Segons els testimonis va durar unes sis hores. Un altre regal singular va ser de l’abat de Montserrat: una petita imatge de la Moreneta.
L’escriptor Luis Romero va fer una llarga ressenya al setmanari Revista. Però el text va sortir censurat, sense la frase en què es destacava que els presents s’havien expressat “en su idioma materno y mágico”, o sia, en català.
Carles Riba, en una carta al seu fill Oriol, expressava la seva satisfacció: “Podeu comptar que tot plegat ens fa una il·lusió boja, per nosaltres mateixos, i per vosaltres amb els petits presents i futurs. L’única llàstima és que Cadaqués és lluny: tot un matí de viatge: però les comunicacions tendeixen a millorar: es parla fins d’una línia d’avions de 12 places”. Com es pot comprovar, aquí el poeta va fer volar coloms.
A Carles Riba li va fer molta il·lusió. Trobava lluny Cadaqués però confiava poder-hi arribar aviat amb avió
Al dinar d’homenatge hi va assistir tota la intel·lectualitat, amb Vicens Vives, Sagarra, Pla, Foix i Trueta