Una ‘Tosca’ de luxe

Tosca

Intèrprets: Carmen Solís/Maribel Ortega, Enrique Ferrer, Luis Cansino, Alejandro Baliñas, Pau Armengol, Joan Garcia Gomà, Quim Cornet, Fabian Reynolds, Susanna Garcia. Cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Direcció: Daniel M.Gil de Tejada. Orquestra Simfònica del

Vallès. Direcció: Sergi Roca. Direcció escènica: Carles Ortiz. Escenografia: Jordi Galobart. Llums: Nani Valls

Lloc i data: Teatre La Faràndula Sabadell, 24, 26 i 28-2-2021

La que sens dubte és la més perfecta i “operística” de les creacions de Giacomo Puccini (llibret de G.Giacosa

i L.Illica, sobre el drama de V.Sardou), té una llarga història plena d’anècdotes, començant per la seva estrena a Roma al Teatro Costanzi, aleshores teatre oficial dels Savoia, el 14 de gener de 1900. Era època d’atemptats anarquistes i es temia per la seguretat dels reis: al director d’orquestra, Leopoldo Mugnone, no li arribava la camisa al cos, perquè havia estat el director, al Liceu de Barcelona, el dia de la famosa bomba, el 1893, i en tenia un tràgic record. Ara, a Roma, li havien dit que si es produïa el temut atemptat deturés l’òpera i dirigís l’himne nacional italià. Va sentir remor de cadires i va estar a punt de fer-ho, però no va parar: era que arribava la reina Margherita a la llotja reial, aquesta era la causa del soroll inoportú.

A Sabadell va ser Tosca la que el 1982 va inaugurar la sèrie de funcions que han anat donant vida a l’òpera a la ciutat, i que després la coratjosa iniciativa dels Amics de l’Òpera que dirigeix Mirna Lacambra els ha anat portant arreu de Catalunya. I pandèmia o no, la valenta entitat ofereix ara aquest títol en producció d’Ortiz i Galobart que, com les dels darrers anys, resulta senzilla però modèlica i amb vestuari d’alta qualitat.

Dues protagonistes: una el primer dia, Carmen Solís, i una altra en les funcions següents, la prestigiosa soprano de Jerez Maribel Ortega. Seria difícil desllindar quina ha estat millor, tant per la qualitat vocal com per l’actuació dramàtica amb un personatge que ha de tenir molts matisos, des de l’enamorament fins ala vendetta que exerceix sobre el seu torturador, el baró Scarpia, òptimament cantat i interpretat pel baríton gallec Luis Cansino, que mostrava una refinada ironia i una lascívia que avui dia l’hauria portat ràpidament a ser destituït, però que a l’època era d’allò més “normal”. Maribel Ortega va obtenir una ovació de primera després de la seva ària-estrella Vissi d’arte ,ivaladir que a la segona funció el públic –que el primer dia potser tenia una certa por a manifestar-se– es va deixar anar no sols per l’actuació de Maribel, sinó també pel refinament i l’elegància amb què va dirigir l’orquestra el jove (33 anys) i prometedor sabadellenc Sergi Roca, format a Alemanya i actualment segon Kapellmeister de l’Òpera de Kiel. Seria injust no esmentar també el tenor Enrique Ferrer, que va fer un Cavaradossi molt complet, amb les seves àries intenses, sobre tot la darrera, E lucevan le stelle. Adequadament “dolent” i tortuós l’Spoletta de Joan Garcia Gomà, hàbils el Sagrestano de Pau Armengol, l’Angelotti d’Alejandro Baliñas i el Sciarrone de Quim Cornet. El cor va funcionar amb gran brillantor i el públic va sortir més que content del privilegi de poder anar a l’òpera malgrat tot.