La Vanguardia (Català-1ª edició)
El mercat laboral necessita mig segle per reduir la bretxa salarial
Les dones cobren de mitjana 5.000 euros menys que els homes
Als cinc primers càrrecs del rànquing d’executius amb sous més alts repeteix el president d’Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, amb 11,9 milions, un 17% més. També es manté entre els cinc primers Ana Botín. Ferrovial és la tercera empresa que, igual que l’any passat, s’ubica en la part alta. El 2020 l’executiu del grup constructor que apareix en la llista és el president, Rafael del Pino, amb 4,9 milions, un 10% més. Completen el grup de professionals amb remuneracions més altes Entrecanales i el president de Telefónica, José María Álvarez Pallete, amb 5,2 milions. Francisco Reynés (Naturgy), Ismael Clemente (Merlin), Tobías Martínez (Cellnex) i Carlos Torres (BBVA) se situen a continuació, amb ingressos que superen els quatre milions d’euros cadascun.
En la part inferior, a part de Lucena, s’ubiquen dos executius més amb sous de l’Ibex per sota del milió. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va percebre mig milió (un 17% menys) i el conseller delegat de Red Eléctrica, Roberto García, 0,9 milions. Aquest últim (apareix en el rànquing en lloc de la presidenta, Beatriz Corredor, com a primer executiu amb la remuneració més alta) va obtenir un increment d’un 58% perquè el 2019 només va estar set mesos al càrrec.
La publicació dels sous dels consellers de les empreses cotitzades de la borsa espanyola és una obligació imposada per la CNMV des de fa ja diversos anys. Juanvi Martínez considera que “la transparència és bona perquè ajuda a atreure talent a les organitzacions”.
Falta més de mig segle perquè les dones a Espanya cobrin el mateix salari que els homes. Són càlculs del sindicat UGT extrets a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha eleva encara més aquest període i el situa en més de 140 anys.
José María Mollinedo, secretari general de Gestha, assenyala que els càlculs del temps necessari per reduir la bretxa es basen en el ritme de reducció observat entre el 2005 i el 2019. El sindicat fa les seves estimacions amb la informació de la retribució bruta de cada treballador i constata que la diferència mitjana és de 4.948 euros.
Sorprèn que en la seva anàlisi per trams, en el cas de treballadors amb ingressos d’entre 18.900 i 31.500 euros les dones cobren de mitjana més que els homes. Una possible explicació és que la millor formació acadèmica de les dones els permet accedir a més càrrecs intermedis. “En aquests càrrecs intermedis hi pot haver una qualificació més important de les dones”, diu Mollinedo. En canvi, és en els salaris més elevats on els sous de les dones són molt inferiors als dels homes.
La UGT no utilitza les dades de l’Agència Tributària sinó les de l’INE. En aquest cas, les xifres corresponents al 2018 indiquen que la bretxa és de 5.726 euros entre homes i dones. Cristina Antoñanzas, vicesecretària d’UGT, explica que “on més s’aprecia la diferència és en sectors molt feminitzats com l’alimentació o els supermercats, on en les línies de producció són tot dones i en les posicions directives hi ha un home”.
Gerardo Fermín González és el delegat del sindicat UGT a la cadena de botiguesWürth: “El diagnòstic que fem en la nostra empresa quan recopilem totes les dades per al pla d’igualtat és que la proporció de caps i comandaments intermedis és de nou homes per cada dona, en direcció és de vuit a dues i en categories inferiors, en canvi, és de gairebé igualtat”.
González afegeix que també es dona aquesta mateixa situació quan s’analitza la jornada i s’aprecia que a temps complet hi ha vuit homes per cada dona i en jornada parcial és al revés: un home per cada nou dones. “L’empresa és conscient i estem
SALARIS Nou directius van rebre més de quatre milions l’any 2020
FONT: treballant entre tots per corregir-ho”, assegura.
“Ha arribat a les empreses que és una obligació legal tenir un pla d’igualtat”, diu Eva Gajardo, secretària d’Igualtat UGT de Catalunya. “Una altra cosa és que es prenguin les mesures, ja que té un cost”, afegeix.
Maribel Aynè, secretària de Dona de CC.OO. Catalunya, insisteix que en l’àmbit directiu la bretxa augmenta. “Les dones arriben als càrrecs directius però una vegada són allà la canonada d’ascensos o de promocions té fugues perquè acaben desapareixent”. Amb dades del 2019, a l’Ibex hi havia només una dona per cada 19 homes al càrrec de president executiu, segons dades recopilades per Mercer. En el cas dels consellers delegats, la relació era d’una a 27. Només en els consells d’administració es milloraven els percentatges i les dones assumien 120 dels 276 càrrecs.
El problema en molts casos és quan baixa del consell d’administració i s’arriba a la següent línia executiva de comandament. En l’acabat de crear comitè de direcció de la nova CaixaBank que sortirà després de l’absorció de l’entitat Bankia hi ha dues dones i 12 homes. En les direccions territorials de la mateixa entitat, en canvi, hi ha sis dones de 14 càrrecs directius.
Cristina Antoñanzas és partidària de les quotes positives per aconseguir que hi hagi més dones a les posicions de comandament. No tothom hi està d’acord, ja que alguns experts defensen que s’han d’utilitzar criteris merament professionals. Anna Ginès és professora de Dret laboral d’Esade Law School: “M’atreviria a dir que, davant la situació actual de persistent i vergonyosa infrarepresentació de les dones en càrrecs de direcció, les quotes són una mesura necessària i inevitable per permetre l’acceleració del canvi que exigeix la igualtat”.
L’absència de dones en càrrecs directius no és exclusiva de les empreses. Es dona també en organitzacions com patronals i sindicats. Quan se li pregunta a Cristina Antoñanzas per què els líders de les federacions estatals dels sindicats UGT i CC.OO. no són dones contesta que al final “els sindicats són un reflex de la societat i costa molt de canviar aquestes dinàmiques”.
De cara a la celebració del proper dia de la dona treballadora el 8 de març, els sindicats CC.OO. i UGT proposen de dissenyar una llei d’igualtat salarial, derogar la reforma laboral, incrementar l’SMI, dignificar la cura i polítiques efectives amb perspectiva de gènere en diversos àmbits per lluitar contra la bretxa. Mig segle és massa temps.
ESTRATÈGIA Els experts creuen que la transparència atreu talent a les empreses
BRETXA Els plans d’igualtat revelen grans diferències en alguns sectors
PROPOSTES Els sindicats i alguns economistes defensen la utilitat de les quotes