La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alliberades les 279 nenes segrestades a Nigèria
El president demana a les autoritats locals de no pagar rescats
Final feliç fins al següent malson. Dimarts de matinada van ser alliberades les 279 alumnes segrestades per bandits divendres passat en un institut de secundària de Jangebe, al nord-est de Nigèria. El governador de l’estat de Zamfara, Bello Matawalle, va anunciar ahir la bona nova des del seu compte de Twitter. “Lloat sigui Al·là, m’alegra el cor anunciar l’alliberament del captiveri de les estudiants segrestades”, va escriure al costat de fotografies d’algunes de les noies abillades amb vels i màscares.
Les noies van ser segrestades divendres quan estaven internades en l’Escola Femenina Governamental Secundària de Ciències i després van ser conduïdes a una zona boscosa, on van passar tres nits dormint entre les roques i sota els arbustos. Encara que la majoria està bé, una dotzena van ser traslladades per precaució a un hospital.
Una de les noies, Umma Abubakar, va descriure la por que van passar mentre les van obligar a caminar durant hores. “La majoria ens vam fer ferides als peus i no podíem continuar caminant, així que ens van dir que dispararien contra les que no poguessin continuar avançant”. Una altra de les alumnes, Farida Lawali, de 15 anys, va explicar que els delinqüents no van dubtar a pegar les menors. “Ens van començar a colpejar amb les seves armes perquè ens moguéssim. Mentre ens pegaven amb els fusells, algunes de nosaltres ploràvem i caminàvem alhora”, va dir.
Malgrat la ràpida resolució del segrest massiu gràcies a la col·laboració de “bandits penedits”, segons el governador local, la proliferació d’aquesta pràctica –és el tercer de similars característiques des de desembre a la regió–, preocupa les autoritats, que veuen com grups de criminals utilitzen aquests raptes per aconseguir suculents rescats o fins i tot l’alliberament de companys empresonats.
El president de Nigèria, Muhammadu Buhari, va apuntar en aquesta direcció després de congratular-se per una tornada a casa de les menors, fet que li va provocar una “alegria aclaparadora”. El líder nigerià, de 78 anys, va remarcar que les forces de seguretat treballen “àrduament per posar fi a aquests segrestos ombrívols i colpidors”, i va subratllar la necessitat de la col·laboració de les comunitats locals per tallar de soca-rel les pràctiques dels delinqüents.
Buhari, de passat militar i que es va valer de la imatge de mà dura per alçar-se amb el poder a Nigèria, sap que els segrestos massius d’estudiants s’han convertit en una perillosa
Aquest segrest tenia només motivació econòmica, a diferència del que va cometre Boko Haram el 2014
font de finançament dels poderosos grups criminals del nord-est del país. Divendres, després de coneixe’s l’atac a l’internat, Buhari va exigir un gir de 180 graus i va deixar clar que, malgrat les constants negatives de pagaments per l’alliberament d’ostatges per part de les autoritats locals, l’intercanvi monetari o en espècies és una pràctica habitual. “Els governs provincials han de revisar la política de premiar els bandits amb diners o vehicles. Aquest tipus de polítiques té el potencial que se’ls giri en contra amb conseqüències desastroses. Els governs locals i estatals han de jugar la seva part en ser proactius per millorar la seguretat dins i al voltant de les escoles”, va argüir Buhari.
Encara que no és nova, la violència criminal de grups de bandits, que roben ramats i realitzen segrestos exprés per cobrar rescats, és habitual al nord del país i un problema a l’alça, com va denunciar l’organització Amnistia Internacional, que va xifrar en 1.100 les persones assassinades per bandits en la primera meitat de l’any passat.
L’enorme projecció mediàtica dels segrestos massius, que empenyen les autoritats a negociar precipitadament i, per tant, a augmentar la seva oferta, és herència del famós segrest de les nenes de Chibok el 2014, però la seva arrel és molt diferent. A diferència del rapte de 276 nenes comès per la banda fonamentalista Boko Haram, que volia fer caure el Govern nigerià i buscava implantar una xaria radical, l’atac de divendres es va produir en l’altre extrem del nord nigerià i té la firma de delinqüents sense motivació gihadista i amb interès purament monetari.
El segrest és un xantatge que busca un rèdit econòmic. Malgrat l’absència d’ideologia religiosa, els bandits sí que han après alguna cosa del famós rapte de Chibok: el Govern de Nigèria farà tot el possible per evitar que s’enquisti un segrest davant el risc d’haver de pagar un preu polític. Ja va passar aleshores.
La ferida oberta pel rapte de Chibok, amb més de 100 nenes encara en parador desconegut, va ser un dels principals motius del descrèdit i la posterior derrota electoral de l’executiu anterior, liderat per Goodluck Johanthan. Per això Buhari, que vol evitar tant sí com no un escàndol internacional similar, veu amb preocupació l’onada de segrestos massius.
El de divendres és el tercer avís en tot just tres mesos. Al desembre, 344 estudiants van ser segrestats per homes armats a Kankara i a mitjans de febrer 38 persones, entre elles 24 menors, van ser raptades per una altra banda criminal a Kagara i alliberada dies després. Malgrat el final feliç de tots els segrestos massius, el futur no convida gaire a ser optimistes.