La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un mapa per evitar nens “molestos”
Un web del Japó identifica, a partir de contribucions anònimes, els punts sorollosos del país
Nadons que bramen sense consol, menors que juguen a crits al carrer o pares que xerren animadament sense fer massa atenció als seus fills. Al Japó, un mapa digital segueix la pista de les “persones molestes” que poblen les vies públiques. La guia pretén ser un recurs informatiu per a aquells que aspiren a dur una vida de pau i assossec, encara que li han plogut les crítiques per promoure la intolerància, sobretot contra els nens.
La pàgina web és coneguda com a mapa Dorozoku, un terme aplicable a les persones que bloquegen el pas o fan massa soroll en públic. Des de la seva posada en marxa el 2016, el lloc ha registrat uns 6.000 punts on la gent deixa, de forma anònima, constància dels sons irritants que pertorben el seu dia a dia. De forma gratuïta, l’usuari només ha de fer clic sobre les icones que hi ha en les llistes de carrers per llegir el comentari pertinent.
A Kawasaki, al sud de Tòquio, una entrada registra que “encara que no succeeix tots els dies, la mare, el fill i la germana petita de la mare de vegades juguen amb una pilota al carrer mentre criden”. Una altra sobre un suburbi de Tòquio assegura que “els nens dibuixen a l’asfalt amb guix i no desapareix llevat que plogui. Hi ha una dona que riu vulgarment”. I més del mateix.
Com era d’esperar, el coronavirus també s’ha cobrat el seu peatge. Durant els períodes en els quals les autoritats van tancar les escoles i van recomanar a la gent treballar des de casa, el nombre de queixes es va incrementar notablement, registrant més de 1.500 nous usuaris entre març i abril del 2020.
El seu creador és un desenvolupador de sistemes d’uns 40 anys que prefereix mantenir-se en l’anonimat. En declaracions a diversos mitjans, va assegurar que aquests comportaments són un “problema social” que ha de ser abordat, i que la seva contribució és la creació d’aquest mapa per proveir informació vàlida a l’hora que els usuaris triïn millors llocs on traslladar-se.
“Algunes persones que treballen en hospitals o en torns de nit tenen greus problemes per dormir perquè hi ha molt soroll durant el dia. Jo també ho he patit”, va explicar. “Hem descobert que moltes persones estan profundament angoixades, ferides o trencades físicament i mentalment, sense que ningú no pugui resoldre la seva situació”, va afegir.
En un país on fins i tot un vagó de metro atapeït pot ser un recés de quietud, hi ha usuaris que asseguren que el web els ha ajudat a triar nova residència. Tot i això, d’altres l’acusen d’atiar la intolerància contra els menors per fer el que és natural en ells, i d’oblidar el seu propi comportament quan eren infants.
També hi ha qui s’ha endut una bona sorpresa en veure’s inclòs en aquesta llista sonora. És el cas d’un centre de cures infantils toquiota al qual retreuen el terrabastall dels tons aguts que brollen d’entre els seus murs. “Hem estat oberts durant més de cinc anys sense una sola queixa”, es van justificar al diari Asahi Shimbun.
Sens dubte, aquest no és el primer mapa digital que genera controvèrsia. Per exemple, Oshimaland porta un registre detallat de les “propietats estigmatitzades” al Japó i altres llocs del món on s’han produït assassinats, suïcidis i incendis. En relació amb els nounats, també va tenir una acollida mixta el “mapa de seients” que Japan Airlines va llançar el 2019, que indicava als compradors d’un bitllet aquells seients en els quals viatjaven nadons menors de dos anys.
El debat sobre les disputes sonores no és nou al Japó. Al llarg dels anys, els residents de diferents veïnats han fet campanya contra la construcció de llars d’infants als seus carrers, malgrat que n’hi ha una gran demanda i llargues llistes d’espera.
El 2012, els habitants de Nerima van demandar per danys i perjudicis una guarderia citant una ordenança que prohibeix els sorolls superiors a 45 decibels –poc més que en una biblioteca– als barris perifèrics de la capital. La norma va ser esmenada per eximir els més petits i encoratjar els residents a resoldre les seves disputes parlant. Si és possible, sense alçar la veu, esclar.
La pàgina ha ajudat alguns a triar nova residència; d’altres l’acusen d’intolerància amb els menors