La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Moncloa exhibeix davant Catalunya la via del pacte oberta amb Euskadi
El Govern central accelera negociacions i acords institucionals i polítics amb el PNB
Pedro Sánchez va obrir de bat a bat les contraportes del palau de la Moncloa, el 25 de gener, al lehendakari Iñigo Urkullu. Va ser la primera cita entre els dos, demorada a causa de la pandèmia, després de les eleccions basques del juliol amb què el PNB va aconseguir reeditar la coalició de govern a Euskadi amb els socialistes. Ahir va ser la vicepresidenta primera del Govern central, Carmen Calvo, qui va rebre, també a la Moncloa, el vicelehendakari primer i conseller de Seguretat de l’Executiu basc, Josu Erkoreka, que divendres ja es va reunir a Vitòria amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Avui mateix el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, es reunirà amb la consellera basca de Governança Pública i Autogovern, Olatz Garamendi. I demà Sánchez es trobarà amb Erkoreka i altres membres del Govern basc, altra vegada, en l’acte simbòlic de destrucció d’armes d’ETA que se celebrarà en unes instal·lacions de la Guàrdia Civil a Valdemoro (Madrid).
Amb totes aquestes cites, el Govern central escenifica la sintonia institucional i política amb l’Executiu d’Urkullu i amb el PNB, partit que cataloga com a soci preferent de legislatura, mentre ultima el traspàs de la gestió de les presons basques, també de l’ingrés mínim vital o dels fons europeus per a la recuperació, entre altres qüestions pendents que suposen un impuls per a l’autogovern basc. Mentrestant, Sánchez no perd de vista Catalunya –on tornarà divendres acompanyant Felip VI–, mentre a la Moncloa admeten que observen amb gran preocupació les negociacions que manté ERC amb la CUP, i veuen amb inquietud que les seves exigències sobre la gestió de l’ordre públic per part dels Mossos “interfereixen” en la formació d’un futur Govern.
Preguntada per si la via d’acord i entesa oberta amb el Govern basc i el PNB és un bon exemple per exhibir davant un futur Govern de la Generalitat, perquè abandoni la ruta de col·lisió política i l’unilateralisme dels últims anys, la portaveu del Govern espanyol, María Jesús Montero, no va voler establir comparacions ni fer recomanacions per no ofendre ningú. Però sí que va subratllar la “capacitat d’entesa” demostrada pel PNB, tant amb governs del PSOE com del PP a Espanya, malgrat les “diferències ideològiques”. “Són una escola de parlamentarisme, de diàleg, d’acord, de ser capaços d’anteposar la possibilitat de la trobada per sobre de posicions maximalistes i immobilistes que impedeixen d’avançar”, va destacar Montero.
“El PNB representa la possibilitat real que la política sigui útil”, va insistir la portaveu del Govern central, quan va visibilitzar i permetre, a través de la negociació i l’acord, i també amb “la capacitat de renúncia per avançar”, que hi hagi hagut “importants guanys” per al País Basc i Espanya. “No només se n’ha beneficiat el País Basc, sinó el conjunt d’Espanya”, va insistir. I com a conseqüència va assegurar que “aquest Govern complirà amb els compromisos” que té subscrits amb el PNB. “Per nosaltres és un soci prioritari”, va concloure.
En canvi, la mateixa portaveu del Govern espanyol va anunciar que el Consell de Ministres acabava d’aprovar la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra un dels articles de la llei catalana de mesures fiscals i financeres del 2020. Montero va assegurar que fins a set articles de la llei eren impugnables, almenys a parer de l’Executiu central, però que en la comissió bilateral convocada a l’efecte amb la Generalitat van aconseguir reconduir les discrepàncies i “se’n van corregir” sis. No pas a l’article 88 de la llei catalana, que puja el mínim personal i familiar del contribuent si la suma de les bases liquidables general i de l’estalvi sumen més de 12.450 euros, cosa que, segons el Govern central, supera les competències autonòmiques perquè crea “una nova categoria” que afecta l’arquitectura de l’IRPF.
La també ministra d’Hisenda va assegurar que van oferir fórmules alternatives, però que la Generalitat no les va acceptar, fet que portarà aquest article de la norma catalana davant el Tribunal Constitucional. Montero va assegurar que el Govern espanyol no va esperar a la constitució d’un nou Govern català per recórrer la norma per evitar que expiri el termini per fer-ho.
EL “SOCI PRIORITARI” Montero destaca la capacitat d’acord del PNB davant posicions “maximalistes”
SENSE ESPERAR EL NOU GOVERN L’Executiu central recorre al TC el mínim personal de l’IRPF a Catalunya