El bucle pervers

L’assagista nord-americà David Rieff ha expressat en una entrevista a El País una frase carregada d’intenció que obliga a pensar sobre què estem fent malament, que no és poc: “Ara només es parla amb persones que pensen com tu”. Rieff ho atribueix en bona mesura a les xarxes socials, que segurament han fet més mal que bé a la humanitat, perquè han fet triomfar la subjectivitat absoluta (l’expressió és seva) i l’individualisme desbocat (el concepte és meu). Algun dia els historiadors hauran de fer balanç del que han suposat Twitter o Facebook no només en els conflictes d’aquest segle, sinó també en la desvaloració de les societats. La gent no respecta gaire les bombolles per protegir-se de la covid, però en canvi se sent com un peix a l’aigua en les bombolles ideològiques per alimentar les seves fantasies.

És impossible que la humanitat millori en cap concepte si no som capaços de relacionar-nos amb persones que pensen diferent. La democràcia

Rieff diu que ara només parlem amb aquelles persones que pensen com nosaltres

té com a primer manament ser capaç d’entendre les raons de l’altre. A Espanya és difícil que en un mateix grup d’amics hi hagi algú del PP que tingui de col·lega un de Podem. I aquí a Catalunya no sol ser habitual que un independentista estigui en el mateix grup que algú que no ho és, encara que dir això és un sacrilegi perquè el sobiranisme presumeix de ser un sol poble. El confort sectari d’uns i d’altres fa que la societat estigui més dividida, es desenvolupi més enfrontada i que la convivència resulti francament millorable, per utilitzar un terme que no ofengui ningú.

El concepte de veritat ha entrat en crisi, perquè cada grup d’influència té la seva. I encara que no podem obviar que la subjectivitat ha existit sempre, als mitjans tradicionals era més fàcil contextualitzar els discursos, equilibrar els arguments i reflexionar sobre els fets.

Rieff no és capaç de dir-nos com podem sortir d’aquest bucle –“no sé com lluitarem contra aquest fenomen”–, però jo hi afegiria que només és possible treure el cap d’aquest tortuós laberint si entenem el moment que ens toca viure, trenquem els clixés i sortim de la nostra zona de confort. Només així, a més, podrem pressionar el poder perquè deixi de fer ximpleries, perquè no subverteixi els valors col·lectius i perquè respecti les regles del joc que han permès elegir-los.