Atur insostenible

La tercera onada de la pandèmia, les restriccions per combatre’n l’expansió i les males perspectives per a la temporada turística de Setmana Santa, en la qual s’havien posat moltes esperances, han provocat al febrer una nova aturada de l’activitat econòmica que es reflecteix en l’empitjorament del mercat laboral. La situació de l’ocupació continua sent dramàtica. El segon mes de l’any l’atur registrat a les oficines del Ministeri de Treball ha augmentat en 44.436 persones, fins a superar la barrera dels quatre milions d’aturats, una cosa que no succeïa des del 2016. La pitjor dada, però, són els 160.414 nous treballadors que aquest mes s’han incorporat a un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), fins a un total de 900.000 persones, que se sumen als 361.000 autònoms que cobren la prestació per cessament d’activitat. Aquest col·lectiu, malgrat tot, és l’únic que ha millorat la situació, ja que són 5.000 els autònoms que han pogut reprendre el negoci. Però, en total, hi ha a Espanya gairebé 5,3 milions de persones que no poden treballar a causa de l’actual situació de crisi.

La Seguretat Social, en termes desestacionalitzats i corregits de calendari, va perdre 30.211 cotitzadors al febrer, la pitjor dada des del 2013, fins a un total de dinou milions d’afiliats. Aquesta xifra, tot i això, queda en 17,7 milions d’ocupats –la menor des de la gran crisi– si es resten els afectats per ERTO i

El mercat laboral empitjora al febrer i situa en 5,3 milions les persones que no poden treballar

els autònoms sense activitat. Això suposa un dur trencament per als comptes de la Seguretat Social i el pressupost de l’Estat,

Fonamentalment, aquesta crisi laboral afecta els empleats els sectors del turisme, del transport, l’hostaleria, el comerç, la cultura i el lleure, que són els més afectats, per les limitacions de la interacció social. En tot cas, aquest nombre tan alt d’inactius suposa un enorme cost econòmic i social que el país no pot permetre’s durant gaire més temps. L’única solució per fer front a aquest desastre és vèncer la pandèmia com més aviat millor. En aquest sentit, és fonamental accelerar al màxim el procés de vacunacions per arribar així que es pugui a la immunització de grup. Aquesta és, sens dubte, la millor política econòmica que es pot fer.

Per a Espanya, per la seva gran dependència del turisme, i per l’efecte tractor que aquest té en el conjunt de l’economia, és fonamental arribar a més del 70% de la població immunitzada el mes de juny. Això permetria, una vegada s’ha donat ja per perduda la temporada turística de Setmana Santa, poder oferir un país segur a les desenes de milions de turistes que ens visitaven abans de la pandèmia i reforçar decisivament la recuperació de l’economia. En cas contrari, les conseqüències serien molt dolentes, ja que es dispararia l’endeutament públic per sobre del 117% del PIB actual i es col·locaria l’economia espanyola en una situació de vulnerabilitat financera insostenible.