La societat distreta

La societat distreta no és la que en principi es distreu amb qualsevol cosa, sinó aquella que es veu assetjada amb els falsos debats i litigis polítics i socials que la política utilitza per distreure-la. Un conductor distret pot acabar provocant un accident, mentre que una societat distreta mai no acaba de ser plenament conscient de l’accident en el qual està embolicada o a punt de veure-s’hi implicada. El procés de negociació entre ERC i Junts per Catalunya per conformar un nou govern pot acabar absorbint tot l’interès mediàtic, deixant en un segon pla la greu situació econòmica.

Hi ha coses que, sent molt interessants, ens acaben distraient de les coses importants. Interessant és la negociació entre ERC i la CUP, però l’important és que l’atur segueix augmentant i que els joves no troben sortides professionals que els permetin construir-se un futur. Interessant és el debat per veure qui conformarà el futur govern de la Generalitat, però l’important és que sigui capaç de governar-se a si mateix per governar les institucions.

Les cortines de fum de la política

Els falsos debats substitueixen els problemes reals i quantificables

utilitzades per desviar l’atenció dels ciutadans és una pràctica que s’hauria d’evitar quan el que està en joc és el present dels ciutadans i, conseqüentment, el seu futur. Des de la crisi econòmica de l’any 2008, aquesta pràctica s’ha estès per evitar que la societat els exigeixi responsabilitats als polítics. Els polítics s’han dedicat a mantenir distreta la societat aconseguint deixar-la fora dels debats en els quals hauria de participar.

Els falsos debats substitueixen els problemes reals i quantificables com el fet irreversible que en els pròxims mesos hi haurà més de 4,5 milions de ciutadans a Espanya que no disposaran de cap ingrés per afrontar el seu dia a dia. Actualment ja hi ha 1,1 milions de famílies en les quals cap dels seus membres treballa. Aquestes dades aclaparadores han d’obligar la classe política a deixar d’elaborar sofisticades estratègies d’ocultació davant els problemes i fer un pas endavant, sense por dels errors, per respondre a la confiança que li han atorgat els seus electors.