El carnet

Molt interessant l’entrevista d’en Víctor-M. Amela a l’empresària hotelera Cristina Cabañas, que gestiona sis hotels a Catalunya. En total té al seu càrrec més de mil habitacions que poden atendre 2.500 persones, “com tota la població de Cadaqués”, diu ella mateixa. Ara, el 96% del total dels treballadors estan en ERTO.

És a dir, un miler de cambres d’hotel que, com la resta dels milers d’ofertes hoteleres que hi ha a Catalunya, han hagut de fer autèntics miracles per sobreviure. En Víctor diu que aquests “herois de l’hospitalitat” són artistes en l’art de resistir, i així és, per bé que alguns, malgrat tots els esforços, no ho han aconseguit. La pandèmia és demolidora en molts camps de l’economia, però especialment en el sector de serveis, amb restauradors i hotelers al cim del desastre. Només en hoteleria, les dades parlen d’un 80% de pèrdua de facturació, sumat al fet que, com recorda la senyora Cabañas, un hotel tancat segueix costant diners en taxes, impostos, manteniment... I cal afegirhi les pèrdues per la inversió feta, quan s’han canviat sobtadament les mesures restrictives. L’empresària ho explica així: “Encara m’entristeix el tancament sobtat del desembre..., i tenia els congeladors plens amb les llagostes

El carnet de vacunació podria salvar el sector turístic del naufragi

i els llobarros per a la Nit de Nadal”. La mateixa denúncia que va fer en Fermí Puig respecte a les neveres plenes de menjar perible que van haver de llençar els restauradors, quan el Govern espanyol va canviar les mesures d’un dia per l’altre. I si recordem que la majoria del sector no és de gran dimensió, sinó de pimes familiars, que han de fer grans esforços per obrir i mantenir el seu negoci, la situació esdevé tràgica.

Des d’aquesta perspectiva preocupant, la idea del carnet internacional de vacunació es veu com un surador que pot salvar el sector turístic del naufragi, perquè permetria la necessària arribada d’estrangers i la mobilitat dels de casa. És cert que un carnet d’aquest tipus genera un debat ètic complex, com passa amb totes les iniciatives que assenyalen uns ciutadans respecte als altres. Però també em sembla que els arguments en contra s’agafen amb paper de fumar; no endebades, tota la vida col·lectiva està regida per carnets, senyals, restriccions, deures i un llarg etcètera que garanteixen la convivència. És cert que caldria una vacunació més ràpida per no discriminar ningú, però, en el procés, també és important que pugui començar a reactivar-se l’economia. Al capdavall, posar-se llepafils amb l’ètica ens pot fer oblidar que la primera obligació d’una societat és sobreviure.