La Vanguardia (Català-1ª edició)
El patinet capta usuaris al transport públic
L’ús de vehicles de mobilitat personal s’ha multiplicat per quatre en tres anys i ja se superen els 40.000 desplaçaments diaris
La irrupció del patinet elèctric com a mitjà de transport a la ciutat no s’està traduint en una reducció de l’ús del cotxe. La meitat d’usuaris que han passat a fer equilibris sobre les dues rodes venen del transport públic, segons un estudi elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). És l’origen del gruix d’usuaris del patinet, per bé que no l’han reemplaçat del tot. Una part d’ells reconeixen que combinen el patinet amb el metro o el tren i fan una part del trajecte en transport públic i la resta en patinet. Del cotxe o la moto només provenen un 16% dels usuaris.
La cap de l’àrea de mobilitat de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Iermb), Maite Pérez, considera que el patinet elèctric pot ajudar a descongestionar el transport públic en hora punta i, encara que les dades no acompanyin, confia en “la potencialitat de transvasament del vehicle privat motoritzat al patinet”.
Sigui quin sigui l’origen que té, l’evidència que es veu als carrers i a les voreres és que els patinets no paren de créixer. La forta irrupció el 2017 no va ser flor d’un dia. Segons les observacions fetes en diferents punts de la ciutat, s’ha multiplicat per quatre el nombre d’usuaris els últims tres anys. En nombres absoluts estem parlant que els desplaçaments diaris han passat de 10.000 a 40.000, cosa que suposa un 0,4% del total de moviments en dia feiner abans de la pandèmia. La xifra encara és molt lluny de la resta de mitjans de transport. El que li queda més a prop és la bicicleta, que suposa un 1,9% dels desplaçaments, amb uns 200.000 cada dia a l’àrea metropolitana.
L’informe també fa un retrat robot de l’usuari de patinet: un home d’entre 30 i 44 anys que el fa servir per anar a treballar en el continu urbà de Barcelona i que fa un desplaçament d’uns 15 minuts de durada mitjana.
L’informe ha permès a l’AMB posar dades a la situació de l’últim que ha arribat a la jungla de la mobilitat urbana, però també serveix per detectar problemes creixents. Un és la disparitat normativa. En un municipi estan permeses unes coses que en el del costat estan prohibides. “Continuarem impulsant l’homogeneïtzació de les ordenances municipals de la metròpolis per disposar d’una mateixa normativa de circulació”, assegura el vicepresident de Mobilitat de l’AMB, Antoni Poveda. D’aquesta manera una persona
L’AMB aposta per ordenances iguals en tots els municipis per facilitar-ne el coneixement
que es mogui en patinet tindria clara la norma sigui on sigui, igual que la coneix un conductor quan puja a un cotxe sigui a Barcelona o a Castelldefels. El 2018 ja van redactar unes recomanacions que s’han inclòs en les ordenances d’11 municipis, però al final en cada ajuntament s’ha modelat al seu gust. La nova llei de la direcció general de Trànsit (DGT), que obliga a circular per la calçada, també ajudarà a posar una mica d’ordre.
Un altre dels reptes oberts és la regulació dels patinets elèctrics d’ús compartit, que estan en espera d’un concurs públic promès per l’Ajuntament de Barcelona abans de l’estiu i que l’AMB considera que s’hauria de fer d’abast metropolità.