Un 33% dels ciutadans metropolitans pateixen per arribar a final de mes

Un 32,8% de les persones que viuen a Barcelona o en alguna localitat de la seva conurbació tenen un sou inferior al salari de referència metropolità (SRM), un indicador que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) elabora des del 2016 i que calcula una mitjana del que és necessari per viure dignament. Aquest percentatge era superior a l’estudi anterior, corresponent al 2019, quan se situava en un 37,6%. Ara bé, cal matisar que l’estudi metropolità per al 2020, presentat ahir, encara no mostra els efectes de la pandèmia de la covid. A causa de la metodologia del treball, s’haurà d’esperar al 2021 per veure realment l’impacte del virus en l’SRM.

Segons l’AMB, cada persona necessita, de mitjana, 1.322,52 euros al mes per viure amb les necessitats bàsiques resoltes. La xifra és molt similar a la de l’estudi anterior, corresponent al 2019 (1.321,53 euros), de manera que la vida no s’ha encarit. De totes maneres, si la comparació és amb el 2016, quan es va fer el primer càlcul de l’SRM, s’ha experimentat un augment notable que escala fins a un 26%.

També s’aprecia un canvi entre viure a Barcelona o en algun dels municipis de l’entorn, on és una mica més barat. Mentre que residir a la capital catalana requereix un SRM de 1.420 euros, per ferho en una altra localitat de l’àrea metropolitana es necessiten, de mitjana, 1.268 euros. El municipi de Barcelona també és on més s’ha encarit l’SRM els últims cinc anys, amb un increment d’un 30,5% respecte del 22,8% de l’àrea metropolitana sense tenir en compte Barcelona ciutat.

Un any més, és l’habitatge la despesa que copa més part del sou, amb un 34%. A més a més, si s’hi sumen les obligacions dels subministraments com l’aigua, la llum o el gas, el percentatge escala fins a un 45%. Segons Laura López, consultora de Daleph, una de les firmes que ha fet l’estudi de l’AMB, la pandèmia pot produir

“menys despesa en habitatge”. Segons ella, per al 2021 es pot esperar una “lleugera reducció” de l’SRM. “Les polítiques d’habitatge social són molt importants”, va assegurar la vicepresidenta de l’àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín.

Després de l’habitatge, la segona despesa més important és la d’alimentació (20%), seguida de despeses extraordinàries (15%), personals i de lleure (7%), educació (5%), transport (4%) i roba i complements (3%). Segons l’AMB, el pressupost en transport s’ha reduït un 25% d’un any a l’altre.

Per Ballarín, l’estudi també visibilitza els considerats com a “treballadors pobres”, que són les persones que, malgrat que tenen una feina, passen estretors per arribar a final de mes. La precarietat laboral castiga més intensament els ciutadans amb menys antiguitat en l’empresa, amb contracte temporal i els que treballen en una firma amb menys de deu treballadors. Per sectors, el més precari és el de l’agricultura, ramaderia i pesca.

“És molt necessari continuar amb les polítiques de cohesió social sumant-hi totes les administracions i també el sector privat”, va remarcar la vicepresidenta de l’AMB i regidora de l’Ajuntament de Barcelona. “Hem de convertir els fons europeus en llocs de treball dignes”, va sentenciar Montserrat Ballarín.

L’habitatge continua com la principal despesa dels veïns de Barcelona i l’àrea metropolitana