La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’incivisme posa en perill les cigonyes de Banyoles
Acostar-s’hi massa per fotografiar-les o deixar que el gos deslligat les empaiti són algunes de les conductes que amenacen aquests ocells
Fins a tres nius i un rècord de 117 cigonyes blanques hivernants. És el balanç de més d’una dècada de feina per reintroduir aquesta espècie a l’estany de Banyoles, però ara el seu assentament a la zona podria estar en perill.
La seva presència als aiguamolls de la Puda és un reclam en si: els visitants –ara més dels que són habituals pels confinaments– hi van per fotografiar-les, de manera que algunes aixequen el vol i marxen. Si la gent passeja amb el gos, els lladrucs i les curses, si està deslligat, les espanten; fins i tot de vegades el cànid es posa a perseguir-les. Totes en bandada s’esfumen. La resposta d’aquests ocells davant aquestes amenaces és marxar de manera puntual, però, si les conductes incíviques no s’aturen, l’Ajuntament alerta que les cigonyes podrien acabar desapareixent i no tornar més.
El Consistori també ha fet una crida a través de les xarxes socials perquè els vianants circulin per la passera i els espais senyalitzats, amb els gossos lligats, i que respectin el descans de les cigonyes en aquest espai protegit, que en qüestió d’anys ha passat de ser un simple lloc de pas durant el període de migració a un assentament per a moltes.
El projecte al Pla de l’Estany va arrencar el 2006 amb l’arribada dels primers exemplars de cigonya procedents del Centre de Recuperació
de Fauna de Vallcalent. S’hi va instal·lar un aviari amb una trentena durant dos anys perquè perdessin l’instint migratori. El 2008 es va repetir l’experiència amb una vintena més i l’any següent s’hi va establir la primera parella, i des d’aleshores es calcula que han tingut 23 pollets. D’altres provenen de Suïssa, Alemanya o França, entre altres països. I és que, a més a més, centenars d’exemplars cada any hi fan un alto en la seva ruta cap a l’Àfrica.
“El projecte ha estat un èxit. Un esforç continuat per a la seva conservació. Les cigonyes són un espectacle natural. La gent les va a veure, i alguns no compleixen les normes. Hi ha incivisme de persones irresponsables. Si això passés de manera freqüent, no tindríem cigonyes”, lamenta Miquel Campos, director del Consorci de l’Estany. Malgrat que les cigonyes admeten una certa pressió, quan se senten insegures fugen. L’Ajuntament recomana guardar una distància prudencial i no fer sorolls estridents per no atemorir-les.
És habitual veure-les a primera hora del matí, al migdia i al final del dia als aiguamolls de la Puda, que ha reobert la ruta després de finalitzades les obres de reparació de la passera de l’estanyol de la Cendra. “Continuem enfocats en el projecte de les cigonyes. Potenciem al màxim la zona dels aiguamolls a la finca de Casa Nostra per crear-los un hàbitat, i hem aconseguit que s’estableixin aquí, on troben descans i aliment”, assenyala el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, Albert Tubert. I afegeix que una altra línia de treball és la protecció de línies elèctriques per evitar que xoquin amb els cables.
Més d’un centenar d’exemplars hivernen als aiguamolls de la Puda, que han reobert la passera
Per alimentar-se, les cigonyes es dirigeixen a l’abocador comarcal, on troben restes de menjar, però també mengen insectes, de manera que contribueixen al control de plagues, i crancs americans, una espècie invasora. La presència d’un grup estable és un indicador de bona qualitat ambiental. A la província de Girona gairebé havien desaparegut. Cal veure si ara, que han finalitzat les obres de millora de la passera, els vianants respecten la quotidianitat d’aquests ocells. Un indicador del bon fer. “És un tema de consciència i civisme bàsic”, diu Gerard Funosas, portaveu de Limnos.