La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Un poble sense bar? No!”
Cada matí, amb sol, amb fred, amb pluja o amb neu, en Lluís recorre els gairebé tres quilòmetres que separen Mas d’en Gregori (la seva espectacular masia i casa rural) de Porrera. El primer cafè del dia, el que serveix per arrencar la jornada i saludar amics i coneguts, el fa al Cafè Antic. Com en tants altres pobles, aquest local és molt més que un bar. Que si les partides de dòmino de la gent gran, que si el futbolí dels joves, el vermut dels dissabtes i els diumenges, que si un partit de futbol, la parada dels ciclistes més llaminers, els esmorzars de forquilla... Tot això era i és (amb permís de la pandèmia) el Cafè Antic. El bar ocupa un dels pisos de l’edifici, que també acull el restaurant Lo Teatret. L’Ajuntament de Porrera l’acaba de comprar per preservar aquestes dues activitats i disposar, a més a més, dels dos pisos superiors per llogar.
“Per a un Ajuntament com el nostre, una operació d’aquest tipus suposa un gran esforç, però és una inversió estratègica de present i futur”, considera l’alcalde de Porrera, Joan Carles Garcia. Els propietaris de l’edifici, que viuen a Reus, el van posar a la venda fa un parell d’anys, i l’Ajuntament va iniciar negociacions amb ells fa uns quinze mesos. “No teníem garanties... i si el futur propietari decidís no mantenir el cafè i el restaurant oberts? Estaria en el seu dret, i el poble perdria un punt de trobada vital”, diu Garcia.
L’operació serveix, de moment, per blindar l’activitat del Cafè Antic
i Lo Teatret. L’edifici ha costat 320.000 euros, i la meitat s’ha finançat a través del Pla d’Acció Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona. La resta, 160.000 euros, els abonarà l’Ajuntament durant els pròxims quatre anys. “Això ens condiciona tot el mandat, però considerem que val la pena, i a més a més guanyem dos pisos per llogar a gent jove del municipi o a nous veïns que s’empadronin i vulguin establir-se a Porrera”, afegeix Garcia.
Doble objectiu complert: mantenir la vida social que proporcionen el bar i el restaurant i disposar d’aquests dos nous habitatges, buits des que fa uns vint anys va marxar el farmacèutic que va ocupar l’última de les residències. Els dos pisos se sumaran als tres que ja té llogats l’Ajuntament amb contractes de tres anys. “És una manera de facilitar l’arrelament i evitar el despoblament o, fins i tot, d’atreure nous veïns”, insisteix.
Aquest edifici acumula un llarg llegat històric i sentimental. Cantat per Lluís Llach al seu disc Món Porrera, el Cafè Antic també és una de les parades de la ruta sonora i paisatgística que van impulsar les cases rurals del municipi i que ressegueix amb la música de Llach i els versos de Martí i Pol, un altre il·lustre vinculat a Porrera, els punts més emblemàtics del poble. Entre ells, esclar, el Cafè Antic
El confinament comarcal ha tocat de ple aquest i tots els bars i els restaurants. Els esmorzars de caps de setmana han caigut en picat. No hi ha visitants, ni motoristes en ruta, ni ciclistes que demanin a la Gemma –fa més de vint anys que porta el bar i abans se n’encarregava el seu germà– uns matinals ous ferrats amb llonganissa i fesols. O una de les seves especialitats: la tripa. Tot i així, cada matí van al Cafè Antic entre quinze i vint persones. I al migdia també n’hi van passant. “El negoci aguanta per la gent del poble, però aquesta situació ho fa tot molt complicat, i hi ha coses que no s’entenen”, explica la Gemma, que mira incrèdula l’obertura dels centres comercials, mentre les comarques continuen tancades, i això que a tot el Priorat no arriben als 9.200 habitants.
Lo Teatret i els altres tres restaurants del poble també tanquen més que obren per culpa de la covid. “Però el bar és el punt indiscutible de trobada”, manté la Teresa. El Cafè Antic, ampli i acollidor, amb les taules de marbre i les cadires de fusta, és un lloc entranyable. El bar de poble en majúscules. En el millor dels sentits. El que genera tota mena de nostàlgia quan tanca. Ho saben prou a Falset, orfe d’aquest tipus de local des que es va cremar el seu històric Cafè Manyé. A diferència del seu marit, la Teresa no baixa cada dia faci fred o calor. Ho fa de tant en tant, però, això sí, no perdona un vermut de cap de setmana. “Un poble sense bar? No! És un poble que es mor”, coincideixen a assenyalar diversos clients.
L’equip de govern condiciona l’acció de tot el mandat amb aquesta operació estratègica i de futur