De divorcis i superherois

The split és una història sobre els vincles familiars, el matrimoni i la infidelitat a partir de les vivències de les germanes i la mare Defoe, advocades especialitzades a portar demandes de divorci. Tenen experiència en els trencaments familiars: el pare les va abandonar fa trenta anys per anar-se’n amb la cangur. Si els episodis d’aquesta sèrie britànica de Filmin són càpsules d’entreteniment tan sòlides és per com la creadora Abi Morgan estructura les històries. Els episodis se centren en el desenvolupament de les trames personals (cadascuna d’elles té el seu conflicte amb la Hannah, la gran, treballant colze a colze amb un amor de joventut), però es complementen amb casos episòdics de divorcis o contractes prematrimonials (els clients que passen pels despatxos) i un cas serialitzat durant la temporada (una demanda de divorci des que es presenta fins que es resol). Aquesta estructura permet explorar els temes de la ficció des d’altres òptiques i que els personatges s’hi emmirallin, però sobretot dona ritme a la sèrie. És el motiu pel qual és el drama ideal per als que troben a faltar The good wife, però sobretot pels que entenen que la televisió, si vol ser bona, sovint l’única cosa que necessita és abraçar la naturalesa televisiva.

I un altre aspecte que també cal reivindicar de la televisió més clàssica són els bons episodis pilot, els que tenen clar que són una carta de presentació i que han de convèncer l’espectador de tornar la setmana següent. El de Superman & Lois, disponible a HBO, és una meravella. Destina els primers minuts a resumir els fets que el públic ja coneix del superheroi (l’arribada a la Terra, la relació amb els pares adoptius, l’enamorament amb la Lois) sense renunciar a l’emoció i al voler tocar la fibra de l’espectador amb la música de Dan Romer, quasi agafant una pàgina d’Up. Llavors ja s’endinsa en el terreny que vol, el de mostrar Superman com un marit i com el pare de dos adolescents, enfrontantse al dol per la mort dels pares i el sentiment de pertinença a Smallville, un poble deprimit des que va marxar cap a la gran ciutat. Sap tocar totes les tecles: recrear una Amèrica rural trista, la desconnexió amb els fills, una química estable amb la Lois, la sensació de deure per continuar amb el llegat de la família Kent ara que ja no hi ha més referents que ell mateix. Corre el risc de convertir-se en una sèrie de missions més un cop passada aquesta presentació (Greg Berlanti, el productor, és l’home darrere de The Flash o Supergirl), cosa que encara no sabem, però ningú li podrà prendre haver tingut un primer episodi tan plaent, bucòlic, reflexiu, amb autenticitat a l’hora d’exposar els conflictes dels Kent, en un entorn que recorda la fantàstica Friday night lights.