La Vanguardia (Català-1ª edició)
ANNA BACH
L’enginyera catalana Anna Bach (Moià, 1994) treballa a la multinacional nord-americana Scopely. Aquesta companyia de videojocs té la seu europea a Barcelona, ciutat que va triar expressament, entre altres factors, perquè és el planter de joves amb talent creatiu per dissenyar jocs per al mòbil.
Bach està envoltada d’homes, la majoria enginyers informàtics o matemàtics com ella mateixa, que dissenyen nous jocs o aplicacions. Hi ha poques dones amb les seves titulacions, per bé que l’empresa promou activament el talent femení especialment, en la promoció a càrrecs superiors.
En tot cas, Bach està acostumada a ambients masculins. Els seus dos germans són homes, i en les dues carreres que va triar, que va cursar a la Universitat de Barcelona, hi ha més estudiants nois que noies, especialment en enginyeria informàtica.
D’adolescent Bach hauria pogut optar per qualsevol trajectòria acadèmica. La seva mare tenia l’esperança posada en ella perquè estudiés administració d’empreses o de dret, i no enginyeria com els seus dos altres fills, o física, com el seu marit.
Curiosa, sociable, artística, esportista... Qualsevol futur d’aquella nena era possible. Tant practicava bàsquet (a nivell federat) o voleibol, com es divertia resolent problemes matemàtics al seu quadern o pujava a un escenari a declamar. I dibuix, sempre una llibreta de dibuix com a companyia.
A primer d’ESO va arribar a les seves mans un tríptic del programa Joves i Ciència, que animava adolescents de 15 anys amb excel·lents resultats acadèmics a apuntar-se a unes estances científiques al mig de la muntanya. El fullet va estar penjat al suro de l’habitació els següents tres anys. Va escriure una carta de motivació ben pensada, i hi va anar.
Les expectatives de la seva mare es van veure aigualides: es va matricular en un doble grau de matemàtiques i enginyeria informàtica. “Tenia la sensació que matemàtiques sola no em serviria i que acabaria fent classes en un institut”.
Fa dos anys va reprendre el dibuix. Va optar per les tires de còmics, de línies senzilles (@annetplanetcomics). És fan de Flavita Banana, Moderna de Pueblo, Sarah Scribbles, Jackie Davis... A parer seu, dibuixar historietes és semblant a dissenyar un producte tecnològic perquè cal desenvolupar una idea en quatre vinyetes.
La seva protagonista, una jove dona, és sospitosament semblant a ella. També treballa d’enginyera en una oficina. “No són vinyetes feministes; diguem que promoc la dona treballadora, tot i que no des d’un to de denúncia. Prefereixo posar el focus de manera positiva”. Esclar que en els seus dibuixos de vegades es vengi clarament del poder masculí.