“Podríem fer un equip”

Joan Josep Pallàs

El Barça ja només es pot entendre des de dins, la seva comprensió ha passat a ser d’accés endogàmic, convertit el club en un brollador d’escàndols l’assimilació dels quals requereix d’un seguiment gairebé ininterromput des del baptisme (sigui religiós o barcelonista, tant li fa: “Soc del Barça des que tinc ús de raó”, s’acostuma a dir). Seguida mediàticament amb un desplegament que ni les eleccions nord-americanes, la campanya va viure ahir el segon debat amb els tres candidats presents. Encara n’hi haurà un altre i hi ha qui en reclama més, com si no n’hi hagués prou i no parléssim d’un club de futbol sinó d’una cosa molt més gran. Potser tenen raó, però un es pregunta de vegades si no exagerem entre tots. La primera intervenció de Jordi Basté davant els presidenciables ens adverteix de la magnitud de la tragèdia. “Connectem amb la Ciutat de la Justícia per saber si Josep Maria Bartomeu ha estat posat en llibertat”. Estem a un pas de normalitzar que un president del Barcelona passi la nit al calabós. Premissa: dos dels seus antecessors van ser empresonats (Núñez i Rosell, aquest últim durant més de dos anys sent innocent). Per què carai es presenten Laporta, Font i Freixa, doncs? Segurament per ego, ambició i per un sentiment barcelonista que oscil·la entre la valentia i la temeritat. Bartomeu es pensava que passaria una nit a la comissaria? Mai de la vida. La crisi corroeix el club de manera transversal: econòmica (com van tocar el violí els tres candidats preguntats per l’origen dels seus avaladors!), esportivament i socialment (la pandèmia ha allunyat la gent del seu equip forçosament). Però tots tres anhelen manar allà dins.

S’acaba el debat, intens i àgil però sempre civilitzat, fins i tot quan Laporta se salta la seva estudiada contenció i rescata una paraula en desús: fariseu.

La sessió de fotos (el resultat de la qual veuran els nostres lectors diumenge a La Vanguardia) rebaixa definitivament la tensió. Parlant de futbol, el trio descobreix que de jove Font era defensa, Laporta migcampista i Freixa davanter. “Podríem fer un equip”, diu de broma Laporta. El que es diu al camp, es queda dins el camp.

Una pena.