La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense ajuts, Europa perdria 15 milions de llocs de treball
L’FMI insta a involucrar el sector privat en els plans
Perillen 15 milions de llocs de treball a Europa. És l’alarma que va llançar ahir el Fons Monetari Internacional (FMI) en un estudi de dos investigadors, Alfred Kammer i Laura Papi. Els experts reconeixen que les polítiques de suport funcionen. “El percentatge d’empreses il·líquides a Europa hauria estat més del doble i el d’empreses insolvents gairebé s’hauria duplicat a finals del 2020”, asseguren. Tot i això, el que s’ha fet és insuficient perquè a moltes d’aquestes empreses encara els falta capital.
L’FMI estima que, fins ara, els ajuts públics han cobert el 60% de les necessitats de liquiditat de les empreses europees derivades del xoc de la covid. Però una cosa és la liquiditat i una altra és la salut financera. Perquè aquests diners només han cobert el 30% dels dèficits de capital (és a dir, la diferència entre el deute d’una societat i els seus actius), una situació que és palpable especialment en les pimes i en les microempreses.
Conseqüència: si no s’intervé, 15 milions de llocs de treball corren el perill de perdre’s a Europa. I quants diners caldria destinar? El Fons diu que farà falta aproximadament entre el 2% i el 3% del PIB europeu per proporcionar a les empreses fons propis suficients perquè deixin d’estar en dificultats. A l’hora de repartir aquests ajuts, els investigadors de l’FMI se centren en un element clau: com haurien d’arribar els diners extres i a qui?
I aquí envien dos missatges. El primer, que el suport financer s’hauria de centrar exclusivament en les empreses que eren solvents abans de la covid, perquè qualsevol ajuda augmenta el deute i les companyies han de demostrar haver tingut en el seu historial capacitat per a una gestió eficaç dels recursos.
I segon missatge: “El sector públic no està ben posicionat per avaluar la viabilitat d’un gran nombre de petites empreses ni per supervisar els seus resultats”. Es tracta d’evitar que l’esmentat suport econòmic acabi sent una menja caiguda del cel “més atractiva per a les empreses dolentes que per a les bones”, ja que en aquest cas podria passar “que les empreses gestionin de forma deficient els seus negocis després de rebre ajuts estatals”. És el que els investigadors qualifiquen com a “risc moral”.
Solucions? Per focalitzar els ajuts i no malgastar els diners del contribuent, els autors suggereixen involucrar el sector privat (inversors, bancs), així com crear mecanismes que permetin triar amb més precisió els destinataris dels ajuts.
En aquest sentit, citen tres països. França, on els bancs seleccionen empreses viables i retenen una part d’aquests préstecs en els seus balanços; Itàlia, on la contribució de l’Estat és limitada a una fracció del capital aportat per inversors privats, que han de mantenir la inversió uns quants anys; i Irlanda, on s’obliga el capital privat a realitzar prou aportacions, amb l’organisme públic que avaluï els plans de les empreses per restaurar la seva viabilitat a llarg termini segons criteris del mercat.
Espanya va recórrer al sistema mixt dels avals públics. Però la despesa ha estat petita. De fet, de les dades que té l’FMI es desprèn que l’Estat espanyol ha gastat menys del 5% del seu PIB en ajuts fiscals, quan al Regne Unit i als Estats Units aquest percentatge supera el 15%.
Albert Guivernau, professor d’OBS Business School, recorda que no només Espanya ha destinat menys diners als ajuts, sinó que els resultats de les polítiques de suport han estat pitjors, ja que el 30% de les empreses espanyoles que van rebre suport públic no tornaran a ser rendibles, quan a Alemanya és el 20%.
“A Espanya li falta capacitat i administració per avaluar la salut financera de les companyies. A més, moltes d’elles són pimes que depenen de l’exterior. I això dificulta també que l’Estat pugui entrar en el capital”, resumeix aquest expert.
El Fons parla del “risc moral” que suposaria concedir diners a empreses poc eficients