Tolerància zero a la violència

Els empresaris i comerciants catalans tenen raó quan protesten pels actes vandàlics que s’estan produint a Catalunya. Potser no haurien d’haver esperat tant. Contra la violència, tolerància zero.

El mal que s’està fent a l’economia és enorme. No es tracta només de les destrosses al mobiliari urbà, ni tan sols dels saquejos i robatoris que estan patint els comerços, sinó fonamentalment del mal reputacional, que és molt difícil restaurar. La imatge de Barcelona no havia estat mai tan malmesa.

Això és especialment greu en un moment en què els turoperadors estan planificant les reserves de cara a l’estiu. Qui anirà a una ciutat en flames? A més, s’estan definint els fons de reconstrucció. Quin inversor posarà els seus diners en una comunitat enfrontada i comprensiva amb els brètols?

Les mobilitzacions per a l’alliberament del raper Pablo Hasél no són una broma, ni tan sols un acte aïllat. És una tendència que es repeteix des que els indignats van protagonitzar l’assalt al Parlament el 15 de juny del 2011. La imatge de l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, arribant en helicòpter per esquivar els manifestants lamentablement va fer la volta al món.

Sis anys després van aparèixer els CDR amb actuacions de guerrilla urbana que recordaven l’anomenat terrorisme de

Quin inversor posarà els seus diners en una comunitat enfrontada i comprensiva amb els brètols?

baixa intensitat d’Euskadi, que tant de mal va fer. Sabotatges a l’AVE, assalt a la Conselleria d’Economia, paralització del Prat... Són un munt d’actes vandàlics que no tenen res a veure amb el seny que sempre ha tingut Catalunya.

Els autors sempre són els mateixos, una barreja d’indignats, boixos nois, antisistema, okupes, grupuscles d’extrema esquerra i fills de famílies acomodades als que se’ls ha deixat fer. Com afirmava el portaveu d’un sindicat dels Mossos, si aquests actes no es tallen de soca-rel acabarà convertint-se en terrorisme.

Però com ha dit el Cercle d’Economia, tan culpables són els que tallen els carrers com els qui els animen a fer-ho, els blanquegen o mostren una comprensió excessiva a la seva actuació davant les forces de l’ordre, a les quals fan aparèixer davant l’opinió pública com a responsables del que està passant.

El que realment tem el món dels negocis és que la CUP sigui l’àrbitra de la legislatura que ha de començar. Un home de reconeguda solvència i que coneix bé el món empresarial com Andreu Mas-Colell ha assenyalat que no s’hi hauria de pactar per les seves conseqüències sobre l’economia. El grup anticapitalista imposarà unes condicions que topen de cara amb un programa de reconstrucció.

En vista d’aquesta situació, la proposta del dirigent del PSC, Salvador Illa, que tots els partits de l’arc parlamentari català es comprometin en un pacte de tolerància zero a la violència, seria el primer pas per avançar en mesures de gràcia a favor dels polítics independentistes presos i el retorn de les empreses a Catalunya.