La Vanguardia (Català-1ª edició)
La CE prepara el terreny per prorrogar la flexibilitat fiscal
Presenta els criteris per decidir si es reactiva el Pacte d’Estabilitat
Brussel·les aplana el camí perquè les normes fiscals del Pacte d’Estabilitat i Creixement continuïn congelades el proper any. Va ser a la primavera passada quan es va activar la denominada clàusula de fuita general que permet, en cas de crisi generalitzada, desactivar temporalment els requisits de disciplina fiscal. I aquest control del dèficit i el deute continuarà sense exigir-se durant aquest any, però segueix pendent la decisió sobre si es reintroduirà el 2022.
Avui, la Comissió Europea presenta els criteris que serviran al maig per prendre la decisió sobre quan reactivar el Pacte d’Estabilitat. Són els criteris amb què interpretar les previsions econòmiques que Brussel·les presentarà en aquelles dates, i que seran les dades més recents per tenir una perspectiva del futur econòmic i els marges d’actuació disponibles.
Fonts europees indiquen que la comunicació que avui es presenta prepararà el camí per prorrogar el període de flexibilitat en la despesa. La presentaran el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, i el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni. En el cas de Gentiloni, fa temps que subratlla els riscos d’aixecar massa aviat les mesures de suport dels governs. “Una vegada més, hem de deixar clar que quan es tracta del suport fiscal en l’actual conjuntura, els riscos de fer massa poc sobrepassen els riscos de fer massa”, va dir Gentiloni divendres passat. També va insistir en la necessitat de gestionar la retirada de les mesures públiques de suport amb molt de compte, passant de l’enfocament generalitzat actual cap a operacions més focalitzades.
Una altra tasca que Brussel·les comença a plantejar per a molt aviat és establir la distinció entre les empreses viables i a les quals, per tant, cal mantenir el suport, i les que han deixat de ser-ho.
Per la seva part, Valdis Dombrovskis, malgrat la seva fama de falcó fiscal, en aquesta crisi ha mostrat sempre un suport decidit a les mesures de suport als països més afectats. En aquest cas, indiquen fonts europees, no s’aprecia una diferència significativa en les posicions dels dos comissaris.
Al maig, els ministres de l’Eurogrup tindran previsions actualitzades sobre el rumb que prendrà l’economia, però les del mes passat ja els donen una referència. Una caiguda el 2020 del 6,8% del PIB de la zona euro amb recuperació aquest any del 3,8%, mentre que en el cas espanyol, tot és més accentuat. La caiguda el 2020 és més dura, d’un 11%, amb un creixement aquest any més elevat, del 5,6%.
Una llum al final del túnel, però que arribarà només després d’un dur hivern i sempre que la campanya de vacunació vagi a bon ritme. És el diagnòstic que va formular Brussel·les, amb la bona notícia que s’arribaria als nivells de creixement anteriors de la crisi alguna cosa abans de la previst, però no tots. Alguns ho aconseguiran a finals d’aquest any o principis del 2022, altres, com és el cas espanyol, trigaran més temps. Aquest pot ser un argument a favor de prorrogar al proper any la flexibilitat fiscal, perquè no tots hauran recuperat el nivell precrisi.
“En la crisi anterior, vam veure com de car pot sortir tancar l’aixeta massa aviat”, diu Gentiloni, encara que també reconeix que en algun moment caldrà tornar a aplicar les regles fiscals, i reduir uns nivells de deute disparats, que es poden situar en el 100% a l’eurozona. Endeutament que és més fàcil de suportar gràcies a uns tipus d’interès excepcionalment baixos, i que, previsiblement, continuaran sent reduïts en el futur pròxim.
Gentiloni: “En suport fiscal, els riscos de fer massa poc superen els de fer massa”