La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Es viu més quan es deixa d’intentar viure més”

-

Quan el meu pare va emmalaltir i va morir prematuram­ent jo ja era metge de família, i vaig comprovar que no sabia a penes res sobre com gestionar ni acompanyar una situació així, i com de sol que et sents.

I es va formar en cures pal·liatives.

Sí, després d’una altra experiènci­a duríssima: atendre el final de vida d’una nena adolescent. Vam fer el que vam poder, recordo que algun dia en sortir de casa seva em flaquejave­n les cames. No estava preparat per a una cosa així.

Hi pot haver situacions alegres dins de les desgràcies?

No tot és trist. Hi ha situacions que es viuen amb alegria i també passen coses còmiques.

Còmiques?

Visitava un ancià a qui encara li quedaven forces malgrat l’avançada malaltia. Quan estava escrivint les meves notes se’m va acostar per darrere i em va abocar al cap un tònic i es va posar a fer-me fregues. La cuidadora es partia de riure i jo no sabia què fer. Abans d’anar-me’n em va donar un munt d’ampolletes i el consell de cuidar-me si no volia quedar-me calb.

Els malalts saben que moriran?

Gairebé sempre, encara que no ho diguin. Recordo

un cas a l’hospital en el qual la família es debatia sobre si informar o no el pacient. No va caldre, ell va fer amb la seva mà el gest d’un avió que s’enlairava cap al cel. No van fer falta paraules.

I per què ho saben?

Quan estem malalts no ens tornem infantils, aquesta fantasia la projecten els que són al voltant: com que ens agradaria que no te n’adonessis ens creurem que no te n’adones.

Això no deu ser bo.

El pitjor, per a mi, és la solitud dels malalts fruit de la incomunica­ció i de la infantilit­zació a què sovint es veuen sotmesos. La mirada del malalt que pateix en solitud encara que estigui envoltat de gent no se t’oblida.

Alguns malalts es deixen anar.

Fins a cert punt decideixen quan es deixen anar. Recordo el cas d’una dona greument malalta que feia set anys que no veia el seu pare, que vivia a Armènia. Ella volia acomiadar-se’n, però vam tardar tres mesos a portar-lo a Espanya. Va poder ser amb ella unes quantes hores, després va morir, però el seu retrobamen­t va valer per tota una vida.

Expliqui’ mm és acompanyam­ents que li hagin deixat empremta.

 ?? XAVIER CERVERA ??
XAVIER CERVERA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain