María del Puy: l’auge del documental i la ‘nova generació Goya’

Com a productora de cinema, la donostiarra María del Puy Alvarado exerceix una de les activitats més importants i menys conegudes d’aquesta indústria: la que en fa girar els engranatges. Acadèmica de Hollywood arran de la nominació als Oscars del curt Madre –dirigit sota el seu impuls pel cineasta Rodrigo Sorogoyen–, ara Del Puy es presenta als Goya amb dos documentals: Anatomía de un Dandy, film de Charlie Arnaiz i Alberto Ortega sobre el Paco Umbral ocult darrere la seva disfressa pública, i El agente topo, de la xilena Maite Alberdi, una història insòlita d’un home gran que s’infiltra en una residència d’avis per investigar un cas de possible maltractament.

Del Puy encarna alhora l’auge dels documentals al cinema espanyol i la irrupció també en aquest últim d’una nova generació, la dels cineastes i productors entorn dels 40 anys. S’hi situen, a més d’ella mateixa, els principals responsables de la gran preferida que és Las niñas (Pilar Palomero) o els directors dels també potents documentals El año del descubrimiento (Luis López Carrasco) o My Mexican bretzel (Nuria Giménez Lorang).

En entrevista amb La Vanguardia, Del Puy es reivindica com a integrant d’aquesta nova i puixant generació, fins i tot “amb tota admiració” per les que la precedeixen i la segueixen, precisa. I subratlla el vessant creatiu dels productors. “Això nostre no és només obrir finestres de finançament. Algunes pel·lícules neixen de la nostra iniciativa, i quan ens n’arriben d’altres i les acollim és perquè ens emocionen i ens hi bolcarem”.

Respecte a la crisi causada per la pandèmia, Del Puy creu que, si bé “ha accelerat una transformació social, cultural i digital que estava en curs” i que beneficia les plataformes, “molts espectadors anhelen tornar a les sales de seguida que s’hagin vacunat”. Tot el sector resa perquè sigui així.