La Vanguardia (Català-1ª edició)
Xi Jinping prepara la Xina per liderar el món postpandèmia
La sessió anual de l’Assemblea Popular fixa un objectiu de creixement del 6%
La Xina avança amb pas ferm cap aquest nou ordre postpandèmic que li té reservat un lloc en el quadre d’honor de les principals potències. Mentre les economies de mig món pateixen per mantenir-se a la superfície entre vacunes, crisis polítiques i recessions, el gegant asiàtic va anunciar ahir que espera créixer com a mínim un 6% aquest any. És una xifra modesta si es compara amb les prediccions prèvies, però ratifica que el país ja camina refet pel camí de la normalitat i podrà animar la recuperació de la resta del planeta.
L’anunci va anar a càrrec del primer ministre, Li Keqiang, durant el discurs d’obertura de la sessió anual de l’Assemblea Nacional Popular, el Parlament xinès. Davant els prop de 3.000 delegats arribats de tots els racons del país, va desgranar els principals objectius per a aquest any. Durant la conclusió del conclave es donarà a conèixer el 14 Pla Quinquennal, que marcarà la ruta a seguir en matèria econòmica el pròxim lustre.
En el context de la pandèmia, la Xina es va abstenir l’any passat de marcar cap objectiu de creixement i finalment va tancar l’exercici amb una expansió del PIB del 2,3%. Encara que aquest any es creia que tampoc no hi hauria anunci oficial, el Partit Comunista va voler deixar constància de la confiança que tenen en la recuperació. “L’objectiu del 6% ens permetrà dedicar tota l’energia a promoure les reformes, la innovació i un desenvolupament de qualitat”, va dir entre els preceptius aplaudiments.
Per als analistes, que la xifra final quedi curta respecte a la majoria de prediccions –el consens general apuntava a una pujada d’entre el 8% i el 9%– indica que el país posa ara el focus més en la qualitat que en la quantitat del creixement. A més, “l’objectiu conservador també és útil per al futur, ja que deixa més espai per a polítiques que posin la base al creixement el 2022 i més enllà, fet que serà necessari”, analitza Alicia García-Herrero, economista en cap per a Àsia Pacífic de Natixis.
En clau econòmica, Li també va anunciar la intenció de crear més d’onze milions de llocs de treball per deixar la taxa d’atur en el 5,5% –encara que aquesta taxa no inclou els milions de treballadors migrants– i un increment anual mitjà del 7% en polítiques d’investigació. Amb aquesta xifra pretenen impulsar el pla d’autosuficiència tecnològica, sobretot en sectors crítics com el dels semiconductors, dels quals depenen en excés dels Estats Units i de Taiwan.
En matèria energètica, la Xina reforçarà el desenvolupament de l’energia nuclear com a eina clau en els seus plans per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i per combatre l’escalfament. Tot i així, propugna continuar recorrent als diferents tipus de producció d’energia –inclòs el contaminant carbó–, encara que manté la intenció d’assolir un pic d’emissions el 2030.
La mirada a llarg termini amb què es mou el Partit Comunista també assoleix aspectes socials. Davant l’acusada caiguda del nombre de naixements i l’envelliment de la població, factors que amenacen el seu futur, Li Keqiang va deixar anar que treballen per aconseguir un índex de natalitat “apropiat”, objectiu que apunta a la possibilitat que s’eliminin les restriccions que hi ha per tenir més de dos fills. A més, va confirmar que planegen estendre de forma gradual l’edat de jubilació –és de 60 anys per als homes i de 55 per a dones– alhora que garanteixen l’accés a una pensió bàsica.
Mentrestant, amb un ull posat en les disputes amb Taiwan o amb l’Índia a l’Himàlaia, es va anunciar un increment de la despesa militar del 6,8%, diners amb què pretenen continuar modernitzant el seu exèrcit i millorar els salaris. Encara que és el segon país que més gasta del món (uns 175.000 milions d’euros), la xifra tan sols suposa una quarta part de la invertida pels Estats Units.
Finalment, com ja es considerava en dies previs, Pequín va anunciar que té plans per blindar Hong Kong de qualsevol vel·leïtat democràtica
La despesa militar creix un 6,8%, amb l’ull posat a Taiwan o les disputes a l’Himàlaia amb l’Índia
Pequín confirma que “millorarà el sistema electoral” de Hong Kong: un altre cop per a la fràgil oposició
que vagi un pas més enllà dels seus interessos. El seu objectiu és “millorar el sistema electoral” de l’excolònia britànica. A falta dels detalls específics, van apuntar que pensen reestructurar la “mida, composició i el mètode de formació” del comitè electoral, un cos per si mateix ja inclinat cap a Pequín. A més de continuar seleccionant el cap de l’Executiu, el comitè s’encarregarà de “triar una proporció relativament gran dels membres del Parlament” i filtrar els possibles candidats partint de criteris com el patriotisme o el respecte al Partit Comunista.
A la pràctica, aquesta mesura serviria per tallar l’accés al Parlament local de qualsevol element no desitjat de l’oposició –ja per si mateix minvada després de l’entrada en vigor de la llei de Seguretat Nacional–, ja que tindran molt complicat superar aquest cribratge. “Eliminarà de forma efectiva qualsevol oposició restant”, va resumir l’acadèmic Willy Lam.