França dona suport al bloqueig italià a l’exportació de vacunes a Austràlia

Brussel·les argumenta que la decisió es basa en els incompliments d’AstraZeneca

Des que va entrar en vigor el mecanisme de control de les exportacions de vacunes el 30 de gener, la Unió Europa ha autoritzat 174 partides a tercers països. El cicle es va trencar amb el veto a les 250.000 dosis d’AstraZeneca destinades a Austràlia que va imposar Itàlia, i que va comptar amb l’aprovació de la Comissió Europea. Aquest mecanisme el va improvisar Brussel·les per fer front als incompliments en els lliuraments d’AstraZeneca i les sospites que prioritzava el Regne Unit en detriment de la Unió Europea, encara que fos al preu de violar els contractes firmats.

I el primer bloqueig s’ha produït amb vacunes d’aquesta farmacèutica. Ahir, el vicepresident la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, va parlar amb el responsable de Comerç australià, Dan Tehan, per explicar els motius del veto. La reacció d’Austràlia ha estat moderada, també ajudada per un situació epidemiològica molt menys dramàtica que l’europea, demanant explicacions però sense provocar una guerra dialèctica. Dombrovskis li va explicar el conflicte que mantenen amb AstraZeneca, amb un lliurament insuficient de vacunes, que estan intentant reconduir.

Mentrestant, França ha donat suport amb contundència al bloqueig italià i Espanya considera que forma part de les regles.

“Nosaltres podríem fer el mateix”, va dir el ministre de Salut francès, Olivier Véran, mentre que el seu col·lega alemany, Jens Spahn, era més prudent alertant que, encara que a curt termini aquesta mesura és efectiva, podria provocar problemes a llarg termini si acaba causant disrupcions a la cadena de subministrament dels components de les vacunes.

També la ministra espanyola d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, considera que el veto entra perfectament al marc reglamentari que es va adoptar. “És en aquest marc en el qual cal entendre les mesures preses per Itàlia, validades per la Comissió Europea”, va dir González Laya, negant que pugui interpretar-se com una fórmula per dificultar el comerç de vacunes.

És la mateixa argumentació que utilitza la Comissió Europea. La iniciativa no va contra Austràlia, sinó que s’adreça a AstraZeneca i, per això, la UE es va reservar la possibilitat d’actuar quan una farmacèutica no respecta les seves obligacions. En aquest sentit, destaquen que la UE contínua sent un gran proveïdor de vacunes a tot el món.

Les 174 autoritzacions a l’exportació donades en el període d’existència d’aquest mecanisme de control, del 30 de gener a l’1 de març, van ser a 30 destinacions diferents, entre ells Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units.

En realitat va ser Itàlia la que va portar el pes de la decisió de bloquejar aquesta partida de vacunes d’AstraZeneca destinada a l’exportació. Seguint el procediment establert, va consultar la Comissió Europea, que no s’hi va oposar, amb la qual cosa el veto va ser efectiu. Una cosa que defensa el ministre italià d’Afers Exteriors, Luigi Di Maio. “Mentre hi hagi aquests retards, és just que els països europeus bloquegin les exportacions de vacunes cap als països que no són vulnerables”, va dir Di Maio, que va afegir que són els “retards inacceptables” d’aquestes empreses els que han provocat la paralització d’aquesta exportació. “No és un acte hostil contra Austràlia”, va concloure.

Aquest mecanisme de supervisió de l’exportació de vacunes es va activar molt de pressa al constatar l’incompliment flagrant d’AstraZeneca, que subministrarà només 40 milions de dosis en el primer trimestre a la UE, menys de la meitat del compromès. Les raons arguïdes, com una productivitat inferior a la prevista en alguns centres de producció, no van convèncer la Comissió Europea, que busca mesures de correcció.

Una de les mesures va ser aquest mecanisme que va arrencar amb molt mal peu, ja que inicialment va pretendre establir controls entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, fet que va disparar les alarmes tant a Dublín com a Londres. En qüestió d’hores, la presidenta Von der Leyen va rectificar i va anul·lar una mesura que amenaçava de disparar les tensions a

“Nosaltres podríem fer el mateix” que Itàlia va dir el ministre de Salut francès, Olivier Véran

La UE ha autoritzat 174 exportacions de dosis a 30 països des que va entrar en vigor aquest mecanisme

l’illa d’Irlanda. La presidenta de la Comissió Europa va haver de demanar disculpes per aquest error i també per haver sobreestimat la capacitat de producció de les farmacèutiques. Els retards continuats en les entregues posen en qüestió l’objectiu fixat per la Unió Europea: tenir vacunats el 70% dels adults el 21 de setembre.