FABRICE LEGGERI

El director executiu de Frontex ha de respondre a les acusacions de participar en devolucions en calent a Grècia

ra, si parlem del mar Egeu, en un context de tensions entre Turquia i Grècia. A més, al debat s’hi afegeixen els posicionaments polítics. Al Parlament Europeu, tota l’esquerra va demanar el seu cap el desembre, mentre que la dreta, especialment la francesa, surt a defensar-lo. A la comissió, la responsable d’Interior, la socialista sueca Ylva Johansson, es mostra molt dura amb ell, mentre que el vicepresident Margaritis Schinas, grec i del partit popular, ha sortit en defensa seva.

La comissària Johansson va sorprendre el 4 de desembre amb una dura carta en què acusava el director executiu de Frontex d’obstruir els nomenaments de 40 monitors responsables d’assegurar el respecte dels drets fonamentals. Va sorprendre pel to, tan poc diplomàtic com per afirmar que havia presentat dades de manera enganyosa davant el Parlament Europeu. Al rescat, va sortir el vicepresident Schinas, que va dir que “no accepto l’intent en alguns cercles de barrejar-ho tot per construir una narrativa que debilita Frontex en el moment en què més necessitem l’agència”.

Lectures diferents sobre la gestió de Fabrice Leggeri a la mateixa Comissió Europea, segons de quin comissari parlem. Mentrestant, els 40 monitors que reclamava la comissària i també tots els parlamentaris començaran a contractar-se a finals d’aquest mes o principis d’abril. Uns retards que per a la comissària Johansson han perjudicat la reputació de Frontex, que hauria de ser, va dir, una agència de primera classe –que ja fa mesos que està al centre de la polèmica–. Frontex en general i el seu director executiu, Fabrice Leggeri, molt en particular.