La Vanguardia (Català-1ª edició)
El veto al 8-M a Madrid afegeix tensió a l’agenda feminista del Govern central
Els sindicats i les organitzacions de les marxes recorren contra l’ordre de prohibició
“Aquest 8-M no hi haurà cap ministra als carrers”, van concloure a la Moncloa, que va posar punt final a tot debat intern. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ja ho va advertir la setmana passada: “No escau”, va assenyalar. “La situació epidemiològica del nostre país no permetria, ni s’entendria, dur a terme aquests actes”, va al·legar. El PSOE també va frenar en sec, i va transmetre que només donaria suport “a activitats que, sense perdre el caràcter reivindicatiu que comporta aquesta data, siguin compatibles amb la situació sanitària”. I el delegat del Govern a Madrid, el socialista José Manuel Franco, va dictar la decisió final dijous: prohibides totes les manifestacions i concentracions amb motiu de la jornada de reivindicació feminista. La justificació va ser que el centenar d’actes previstos a Madrid entre diumenge i dilluns –per més que delimitessin l’aforament a 500 inscrits– podien reunir fins a 60.000 persones.
Unides Podem va evidenciar la seva decepció. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va reconèixer que, com a membre del Govern central, està obligada a complir totes les indicacions de les autoritats sanitàries. Però va denunciar l’“assenyalament” i la “criminalització” del moviment feminista “per part dels que tenen una agenda reaccionària convenientment greixada”. I la secretària d’Estat per a l’Agenda 2030, Ione Belarra, va insistir que “no és acceptable criminalitzar el moviment feminista” amb el veto a les manifestacions a Madrid.
No s’ha d’entendre aquesta prohibició com una nova pugna entre el PSOE i Unides Podem al si del Govern, però sí que afegeix més tensió al xoc que es dirimeix en la coalició per la legislació feminista i d’igualtat en negociació, des de la llei de Llibertats Sexuals fins a la llei d’Igualtat de Tracte –batejada pels socialistes com a llei Zerolo– o la normativa de protecció als col·lectius LGTBI, de què la formació morada vol extreure una llei trans.
La prohibició –que acaten al Ministeri d’Igualtat, malgrat que l’atribueixen a un excés de zel del delegat del Govern– va provocar la reacció de la UGT i CC.OO., amb la mateixa Comissió del 8-M, que ahir van anunciar recurs al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Amnistia Internacional va denunciar la violació del “dret de reunió pacífica”. I les organitzacions madrilenyes de Podem, IU, el PCE, Equo o Més Madrid van demanar que Franco “rectifiqui”. “No compartim ni entenem una prohibició que respon a una qüestió política i no sanitària, com es vol fer veure”, van criticar.
Davant l’enorme polèmica suscitada en el moviment feminista, sindicats i partits d’esquerra, la vicepresidenta primera del Govern, la socialista Carmen Calvo, va sortir al pas: “Convé tenir criteris ponderats de les coses”, va receptar. “Qualsevol manifestació a Madrid sempre és la més gran; altres manifestacions més petites i delimitades en qualsevol lloc d’Espanya poden ser més assumibles”, va al·legar. No hi ha, per tant, “cap ànim” contra el 8-M, sinó un possible “risc” a evitar. “No hi ha més”, va insistir. “El Govern feminista, i els partits que el formen, estem absolutament bolcats en el 8-M davant la contestació de la ultradreta contra la lluita de les dones i contra el feminisme”.
Per remarcar la jornada, i esquivar les tensions en la coalició, el mateix Pedro Sánchez protagonitzarà
UNA DECISIÓ POLÈMICA Calvo alerta del “risc” de les concentracions massives per la covid: “No hi ha cap més raó”
LA COALICIÓ DE GOVERN Sánchez protagonitzarà l’acte institucional de dilluns vinent amb la ministra d’Igualtat
l’acte institucional convocat dilluns amb Irene Montero al Ministeri d’Igualtat. Una celebració que, sens dubte, serà molt diferent de la de l’any passat, quan la gran manifestació feminista que va recórrer el centre de Madrid va tornar a convertir-se en referent mundial, malgrat la irrupció d’un virus tan letal que, tot just cinc dies després, Sánchez va anunciar la declaració de l’estat d’alarma a Espanya. El Govern central va sortir al carrer aquell diumenge amb entusiasme, amb Calvo al capdavant de la manifestació dels socialistes, al costat de la dona del cap de l’Executiu, Begoña Gómez, i de Nadia Calviño, Arancha González Laya, Carolina Darias, Isabel Celaá, Fernando Grande-Marlaska o el mateix José Manuel Franco que ara prohibeix la marxa. Irene Montero va liderar al seu torn la mobilització d’Unides Podem, amb la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell. Encara molt vives les brases de l’incendi intern que va causar en la coalició la pugna per la llei de Llibertats Sexuals, les dues formacions van assistir per separat a la marxa, malgrat predicar totes dues l’“aliança feminista”.
També van anar a la cita dirigents del PP, com Cuca Gamarra, o de Ciutadans, com Begoña Villacís o Edmundo Bal, malgrat que finalment van haver d’abandonar la marxa per les protestes que van rebre. Però aquell 8-M, ja amenaçat per la irrupció del coronavirus, va provocar una forta ofensiva de la dreta contra el Govern, que va ser acusat de disparar la pandèmia per haver permès i encoratjat la gran mobilització. Algunes ministres socialistes van portar guants de làtexs morats, com anys precedents, cosa que va suscitar fins i tot estranyes teories de la conspiració. I, un any després, el Govern es vol curar en salut. La portaveu de l’Executiu, María Jesús Montero –que fa un any va participar en la manifestació celebrada a Sevilla– encara lamenta que la gran concentració de Madrid “va ser assenyalada de manera injusta per algunes formacions polítiques, de manera interessada, com a origen de la pandèmia a Espanya”. Aquest any l’Executiu evitarà tota acusació: “No és el moment de concentracions massives”.