La Vanguardia (Català-1ª edició)
Símptomes de debilitat
El diagnòstic prové, una altra vegada, de l’estudi sociològic de José Juan Toharia a Metroscopia: la majoria dels espanyols (70%) tenim un bon concepte de la nostra democràcia, però hi ha una altra majoria (63%) que considera que la nostra democràcia s’està debilitant. Potser aquest veredicte demoscòpic és la veritat que marca un punt d’equilibri entre un Pablo Iglesias que va negar la qualitat democràtica d’Espanya i els que consideren aquesta qualitat com el més exportable que té el nostre país.
Els últims esdeveniments, però, han ofert alguns símptomes de debilitat. Penso en la vacunació de les infantes Elena i Cristina. Potser no ha estat exemplar. Més ben dit: l’opinió publicada va sentenciar que no ha estat exemplar. Però també és cert que no es van colar en cap torn ni van prendre la vacuna a cap velleta necessitada. Més enllà de l’episodi, importa l’ús polític que se’n faci: al bon rei Felip VI només li faltaven els embolics de les seves germanes. A la monarquia només li faltava erosionar-se per elles. I una mica feble deu ser el sistema, o l’hi volen fer, si dues vacunes anuncien “horitzó republicà”, expressió d’Iglesias.
Hi ha altres símptomes de debilitat o deteriorament. El més lamentable és tornar a confirmar la defunció dels pactes d’Estat. Que un sol nom, el del magistrat De Prada, impedeixi la renovació del Consell General del Poder Judicial al crit de “Prada o res” indica el nivell de confrontació a què hem arribat. I una cosa pitjor: es destrossen pactes anteriors. L’absència de l’oposició i dels expresidents a la “foto de la piconadora” d’armes d’ETA i els Grapo denuncia la pèrdua d’unitat on sempre n’hi ha hagut i trasllada al ciutadà una imatge d’egoisme, aprofitament del poder i falta de generositat.
Afegiu a aquests dos fets de la setmana episodis d’obscurantisme com ara el del dictamen del Consell d’Estat; les impressions que es preparen cops de favoritisme en la distribució dels fons europeus que no desmenteix ningú; la posada en llibertat de Villarejo perquè quatre anys no han estat prou per acabar la instrucció i això demostra la precarietat de la justícia; les confessions que no es pot lluitar contra els antisistema, cosa que confirmaria impotència –i potser alguna cosa més– per mantenir l’ordre públic; el sistema parlamentari, reduït últimament a sessions de control de pura cridòria i amb una oposició que no demostra la mínima eficàcia; la tirada al decret, raonable en la lluita contra la pandèmia, però autoritari quan es practica en tots els àmbits de la governació...
Conclusió: hi comença a haver massa esquerdes per on s’esfuma la qualitat democràtica. La situació encara no és greu, però justifica que tanta gent pensi que s’està debilitant. Si a sobre hi ha partits que basen la seva estratègia a pregonar-ho no pas per corregir-ho –que ho poden fer, perquè tenen el poder– sinó per tombar el “règim del 78”, permeteu al cronista que expressi una inquietud creixent. Ja tenim massa crisis per afegir-hi ara la de la democràcia.