La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vedat al jutge tertulià
El Poder Judicial recomana als magistrats que no participin en “debats acalorats”
No és el mateix publicar un article en un diari amb una “secció d’opinió prestigiosa i consolidada” que en el “mitjà digital grogós més recent”. No és el mateix signar una publicació en “certes revistes jurídiques” que en “altres portals judicials a internet amb menys difusió”. I tampoc no sembla el mateix participar en un programa informatiu de ràdio o televisió “de manera més assossegada i on preval la serietat” que en un espai de “debat acalorat que busqui l’escàndol”. Aquestes són les tres premisses de què parteix la següent consulta que va arribar a la Comissió d’Ètica del Poder Judicial: “De quina manera el jutge, en la seva llibertat d’expressió, de producció literària i de contribució a la divulgació, ha de mirar no només què diu sinó on ho diu?”.
I ja hi ha resposta. La Comissió d’Ètica –un organisme independent dels òrgans de govern del poder judicial– considera en un dictamen emès el 24 de febrer “poc aconsellable” la participació de jutges i magistrats en programes o mitjans que, pel format, puguin incitar al sensacionalisme o siguin identificables pel públic general com alineats ideològicament amb “una opció política esbiaixada i no plural”.
En el dictamen es parteix de la premissa que els integrants de la carrera judicial gaudeixen, “com qualsevol ciutadà”, del dret fonamental a la llibertat d’expressió i, per tant, poden intervenir als mitjans. Tot i això, recorda que l’exercici d’aquest dret té uns límits que neixen de la condició de representants del poder judicial, per la qual cosa la seva intervenció ha d’estar “sempre presidida pel respecte als principis d’independència, integritat, imparcialitat i transparència”. Així, correspon al jutge valorar en cada cas “l’abast de la prudència i la moderació”: “Ha de procurar tenir sempre present que els ciutadans destinataris de les seves manifestacions l’identifiquen amb un representant d’un poder de l’Estat”.
I aquesta cautela ha de ser més gran, segons recull la resposta, en programes de l’anomenada premsa rosa, mitjans de comunicació sensacionalistes o de tertúlies televisives “amb audiències xifrades en milions de persones”. Són espais que poden desencadenar discussions acalorades i poc idònies per al matís” i en què “qualsevol opinió del jutge pot ser comprensible per un professional jurídic però malinterpretada pel públic en general”. El poder judicial entén que això posa en “gran” risc la confiança dels ciutadans en la justícia.
La comissió conclou, en aquest document de vuit pàgines, que la intervenció dels jutges i magistrats en aquesta mena de mitjans o programes “pot arribar a considerar-se desaconsellable” per l’“elevat risc” de lesió dels principis ètics que han de guiar l’actuació dels integrants de la carrera judicial.