La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els independentistes aborden l’acció de govern de la futura legislatura
ERC, Junts i la CUP avancen en les negociacions i entren al detall de les propostes
Les negociacions entre ERC, Junts i la CUP van més enllà de les oficialitzades a còpia de comunicats de premsa dels tres partits. “Estem treballant tothora”, afirmen fonts de les converses, i, de fet, en diversos grups per poder abraçar les polítiques de tots els àmbits. Aquesta sectorialització té com a objectiu entrar en el detall de totes les polítiques a desenvolupar de dues grans àrees: la sortida social de la crisi i l’agenda nacional. Tot això s’està fent fins i tot abans de la constitució del Parlament, per la qual el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va signar ahir la convocatòria per al 12 de març, data límit per fer-ho.
Les converses avancen. Moltes tracten l’acció i el programa d’un futur govern. Se sobrepassa l’àmbit parlamentari, però falta la concreció. “La confiança mútua establerta des de la celebració de les eleccions ha garantit un bon clima de treball entre les dues forces”, expressaven ahir des d’ERC sobre la seva relació amb la CUP. “Hem arribat a compromisos ferms”, deia també la diputada electa anticapitalista Eulàlia Reguant, pel que fa a la moratòria de les bales de foam, la no participació dels Mossos d’Esquadra en els desnonaments i el compromís de la Generalitat a no personar-se com a acusació contra activistes independentistes. Van ser condicions que els cupaires van posar sobre la taula per negociar i, en veure’s correspostes, el detall ja es pot abordar.
La CUP vol tractar mesures concretes per fer front a totes les crisis derivades del coronavirus, en especial la social. A la seva carpeta hi ha la renda bàsica universal –de 735 euros al mes–, la regulació “efectiva del lloguer” d’habitatges, la potenciació del model públic sanitari i educatiu, o la transició ecològica.
Algunes de les seves propostes són semblants a les d’Esquerra. Però totes dues formacions tenen més diferències amb Junts pel que fa a l’agenda social. Els postconvergents estan més pendents de marcar un full de ruta cap a la independència. A més, prefereixen mantenir les converses en un pla més discret i són poques les vegades que informen sobre els avenços. Fins i tot mantenen un caire reservat en les trobades pel que fa a la Mesa del Parlament: a les reunions bilaterals amb ERC i els cupaires no han expressat clarament què pensen sobre el paper que ha de desenvolupar l’òrgan rector de la Cambra catalana.
Segons el pacte tàcit entre Esquerra i Junts, correspondria als de Laura Borràs i Carles Puigdemont ocupar la presidència del Parlament. Sonen noms, com els de la mateixa Laura Borràs, Meritxell Budó o Gemma Geis, però davant les poques paraules, la CUP ja ha fet saber diverses vegades que està disposada a ocupar aquest càrrec per “recuperar la sobirania” del Parlament i impulsar iniciatives socials i debats sense por a l’acció del Tribunal Constitucional. De fet, els cupaires fa temps que tenen assumit que han de ser presents a la Mesa,
Mentre JxCat perfila el seu paper a la Mesa del Parlament, els cupaires tornen a oferir-se per presidir-la
en virtut del pacte per aïllar Vox a les institucions.
Sens dubte, l’etapa de la concreció de propostes serà la més complicada. La CUP va presentar al seu programa electoral punts inassumibles per Junts i ERC. Però el sentiment és recíproc. De totes maneres, si finalment es configura la Mesa amb cinc representants independentistes, Esquerra Republicana veurà més desbrossada la via per acabar investint Aragonès com a president de la Generalitat. En tot cas, tot dependrà dels acords per la governabilitat, diferents dels que es puguin assolir per a la Mesa, per la qual cosa és tota una incògnita dilucidar si el candidat republicà podria ser investit –en cas de presentar-se– el 26 de març, data límit perquè es faci el primer debat.