La Vanguardia (Català-1ª edició)

El PDECat es resisteix a desaparèix­er pendent de la viabilitat econòmica

- JOSEP GISBERT

El PDECat es resisteix a desaparèix­er, però tot dependrà de la viabilitat econòmica a curt i a mitjà termini. Aquesta és la idea principal que la direcció del partit exposarà avui en la reunió del consell nacional convocada per començar a estudiar els escenaris de futur després del daltabaix de les eleccions del 14-F, en què l’espai polític hereu de CDC va quedar per primer cop fora del Parlament. Una reunió que forma part del procés de reflexió interna a fi d’analitzar els passos per seguir anunciat per David Bonvehí l’endemà de les eleccions.

El president del partit i el seu equip estan convençuts que el projecte que representa el PDECat té recorregut, perquè “el carril central del catalanism­e i de l’independen­tisme ha quedat lliure”, segons explicava aquesta mateixa setmana el portaveu i alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, en declaracio­ns a La Xarxa. Però estar fora del Parlament no facilita precisamen­t les coses, sinó tot el contrari, de manera que a partir d’ara no li quedarà més remei que refiar-ho tot al poder municipal que encara conserva –alcaldes, regidors, consellers comarcals, diputats provincial­s–, amb la mirada posada en els pròxims comicis locals del 2023, i als quatre diputats que manté al Congrés dels Diputats.

Amb aquest bagatge, la direcció nacional considera que la formació està en condicions de tirar endavant i de tornar al Parlament quan arribi la nova cita electoral. I per això compta amb qui va ser la candidata el 14-F, Àngels Chacón, com a actiu principal, després d’haver fet una campanya de menys a més que va deixar molt bones sensacions al si del partit. La mateixa exconselle­ra d’Empresa i Coneixemen­t està disposada a participar activament en el futur del PDECat, i alguns sectors la situen com el nou lideratge del partit, que es podria començar a intuir avui mateix amb la seva presència en la reunió del consell nacional.

Tot plegat es podria canalitzar amb la convocatòr­ia d’una assemblea nacional –l’equivalent al congrés– amb l’objectiu que les bases analitzess­in la situació actual i estudiessi­n les possibles sortides de futur. De fet, la mateixa direcció ho podria proposar al consell nacional com a pròxim pas per anar adaptant el partit a la nova realitat sorgida del 14-F. Una assemblea que determinat­s sectors de la formació entenen que també hauria de servir perrenovar­ladirecció,elegidaene­l conclave que el juliol del 2018 va defenestra­r, sota l’impuls de Carles

Puigdemont, Marta Pascal com a coordinado­ra general, i molt minvada arran de l’escissió amb JxCat patida el setembre del 2020. I és en aquest marc en què Chacón podria assumir el lideratge màxim del PDECat.

Falta determinar l’horitzó temporal en què es poden produir tots aquests moviments. Però el problema principal del futur del partit no és aquest, sinó un altre de molt més transcende­nt: l’econòmic. Haverse quedat fora del Parlament implica no poder disposar de les subvencion­s que en cas que s’hi hagués entrat haurien rebut, de manera que el pressupost invertit en la campanya –uns 690.000 euros–, o si més no una part, passa a formar part dels números vermells que arrossega la formació, que encara es podrien veure agreujats des de dos fronts més. Un seria el derivat del concurs de creditors en què es troba CDC com a punt final del seu procés de liquidació, però que encara no s’ha tancat. I un altre arribaria com a conseqüènc­ia de les multes i les despeses generades per les causes judicials del Palau de la Música i del 3%, que també afectaven CDC.

La direcció del PDECat ha negat sempre ser l’hereu econòmic de CDC i s’ha desvincula­t d’aquestes qüestions, però el cas és que l’última paraula no la tindrà la formació, sinó els tribunals, de manera que, segons quina sigui, la situació es podria veure empitjorad­a. Més enllà del hàndicap econòmic, que en tot cas és el principal, des del 14-F el projecte polític ha rebut l’aval explícit de figures com l’expresiden­t de la Generalita­t Artur Mas i l’exconselle­r d’Economia Andreu Mas-Colell, aquest últim en una entrevista recent a La Vanguardia. Malgrat això, tots dos tenen decidit no intervenir en el debat intern per no interferir en la presa de decisions, però sens dubte el seguiran de prop.

Chacón es perfila com el nou lideratge del partit i Bonvehí pensa en una assemblea nacional per encarrilar el futur

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain