La UE, davant un desafiament crucial À

ustria i Dinamarca han decidit explorar una aliança amb Israel per desenvolupar una nova generació de vacunes contra la covid. El que en una altra circumstància es rebria com una iniciativa merament científica, ara es pot interpretar com una mostra de desconfiança cap a la Unió Europea (UE). No debades els seus vint-i-set països membres van pactar el juny del 2020 una estratègia comuna per accelerar el desenvolupament, la fabricació, la compra i l’administració de vacunes. En aquest marc es van firmar acords amb diverses farmacèutiques, a les quals es va donar suport perquè reduïssin de deu anys a un any i mig el període per a l’elaboració i les proves de les noves vacunes. I així va ser com es va decidir destinar 2.700 milions d’euros a aquest capítol, amb l’esperança d’obtenir fins a 2.600 milions de dosis i per tal de tenir vacunat el 70% dels europeus (255 milions) a finals del pròxim estiu.

Aquest pla de la UE va merèixer una àmplia aprovació i va ser acollit com una garantia d’accés equitatiu a la vacuna per a tots els europeus. Però la demora en el subministrament de vacunes, a causa d’una producció morosa i de la lentitud d’homologació per part de l’Agència Europea del Medicament, ha disparat les alarmes respecte a la capacitat de la UE per complir el seu compromís a temps i de manera efectiva.

Alguns països, com Hongria, van criticar setmanes enrere

La salut dels europeus i, també, la credibilitat de la UE depenen d’una ràpida vacunació

els retards comunitaris i van encarregar vacunes procedents de Rússia o la Xina. A Brussel·les, això es va valorar com un nou menyspreu a la Unió Europea per part del premier hongarès, Viktor Orbán, i no va causar gaire inquietud. Però la decisió d’Àustria i Dinamarca és una altra cosa i, en certs àmbits, ha estat comparada a una esquerda en la unitat europea, que es podria eixamplar.

Hi ha nerviosisme entre els ciutadans europeus, fatigats després d’un any de pandèmia i restriccions. En el primer trimestre, el subministrament de dosis de les farmacèutiques està sent inferior al pactat. Per al segon s’anuncia que es triplicarà i que en el seu transcurs es podrà distribuir 300 milions de dosis. Però l’escassetat del primer projecta dubtes sobre el segon.

La UE ha de ser molt conscient que ara no només està en joc la salut dels ciutadans. També ho està l’eficàcia dels organismes que regeixen el projecte de construcció d’Europa, i per tant la credibilitat que mereix l’esmentat projecte. Ja s’han produït en la gestió comunitària de la Unió Europea importants progressos d’ordre econòmic i polític. Però és crucial per a la credibilitat de la UE que ara s’acceleri al màxim la vacunació. En cas contrari, pot patir una pèrdua de crèdit de conseqüències indesitjables. I el “campi qui pugui” no és una opció: Europa, que ha d’avançar unida, en podria ser la primera víctima.