Massa entusiasme

S’intueix que les restriccions que la covid imposa encara aniran minvant a poc a poc. El Procicat ha anunciat que, de dilluns endavant, bars i restaurants podran obrir des de dos quarts de vuit del matí fins a les cinc de la tarda. Això implica que molts que no dinem a casa ni per mal de morir hi podrem anar a una hora sensata –les dotze del migdia, per exemple, com feia un servidor abans de la pandèmia–, sense haver d’esperar a la una. I podré baixar al bar a fer un cafè a mig matí, sense veure’m obligat a prendre-me’l a la vorera en un gotet de cartró.

Però avui i demà encara sou a temps de demostrar la vostra gran creativitat culinària, ni que sigui per commemorar que el diumenge 14 de març farà un any que el Govern espanyol va publicar el reial decret 463/2020 “pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19”. Encara escrivíem la paraula amb majúscules, tant de respecte ens feia. Ara ho fem amb minúscules i la referència a l’any s’ha deixat de banda: covid. Ja ens hi

El diumenge 14 de març farà un any del decret que va declarar l’estat d’alarma

hem familiaritzat. Va ser el gran tancament inicial, quan no podíem sortir de casa si no era per activitats bàsiques: anar a comprar els diaris, visitar el supermercat, proveir-nos de tabac i passejar el gos. Quins temps aquells!

Durant els mesos següents, una de les coses que vam comprovar és que, en general, a les persones, més que cuinar de debò, els agrada crear ,ni que sigui arruïnant el que tenen als fogons. No s’esmerçaven a aprendre a fer unes bones faves amb menta sinó que, per donar-hi un toc personal –a més de les faves, la menta, la botifarra negra, els alls, la ceba i el vi blanc–, hi posaven, per exemple, talls de mango. Fa anys, Josep Maria Espinàs es queixava que, a la cuina actual, molta gent vol ser compositora de grans peces i n’hi ha poca que vulgui ser-ne intèrpret. Tothom desitja igualar-se a Igor Stravinsky i pocs volen tocar a la perfecció les seves obres. Ser un virtuós –sigui pianista, violoncel·lista o clarinetista– requereix anys d’esforços i no tothom arriba a ser-ho. Però als aspirants a la Glòria Gastronòmica els sembla poc. Per això afegeixen un raig de llet de coco a l’escudella, i coriandre a tot arreu, encara que no hi lligui ni amb calçador. (Fins i tot Jean Couturier comercialitza ampolletes de Coriandre Eau de Toilette.) Larry David va ser el creador d’aquella gran telesèrie que es deia Curb your enthusiasm: frena el teu entusiasme. És un bon consell que poca gent segueix, i menys quan es posa davant dels fogons.