Les dones que aniran a la Lluna

L’ESA vol retallar la bretxa de gènere al seu programa espacial

o en el projecte Gateway [una estació espacial que orbitarà al voltant de la Lluna a uns 400.000 km de la Terra i servirà com a base per a viatges a la Lluna o a Mart]”, explica aquesta barcelonina. “Ser astronauta comporta una responsabilitat enorme de compartir la teva experiència amb la humanitat, de contribuir a l’avenç del coneixement. He arribat fins aquí perquè la societat m’ha ajudat, i ara m’agradaria tornar-li el meu agraïment compartint-hi la meva experiència”.

La francesa Fatoumata Kébé també somia ser astronauta des que era petita, i té clar que ella vol ser la primera dona a trepitjar la Lluna, un astre que la fascina i a què ha dedicat fins i tot un llibre. De família immigrant africana procedent de Mali, Kébé va créixer als suburbis de París, en un barri humil des d’on no es veien les estrelles. I, tot i que no ho va tenir gens fàcil, va estudiar Astrofísica i es va doctorar per la Universitat de la Sorbona, i avui, amb 32 anys, investiga com ens podem desfer de les deixalles espacials.

“Fins ara l’ESA no havia tingut en compte criteris d’igualtat per seleccionar els seus astronautes”, explica Kébé amb referència al focus que ha posat en aquesta convocatòria l’agència europea en les dones amb l’objectiu d’“ampliar la diversitat de gènere a les seves files”. I això, diu, és crucial, perquè “no és que els homes siguin millors que nosaltres, sinó que hi ha estructures que ens porten a les dones a tenir menys oportunitats”. Aquesta astrofísica posa l’exemple de Cristoforetti, “la segona dona europea que va aconseguir ser astronauta i, tot i que potser no se’n va adonar, va trencar un sostre de vidre. Jo també ho vull fer, i convertir-me en exemple per a moltes nenes, per demostrar-los que elles també poden aconseguir el que es proposin”.

“Sempre m’he sentit atreta per la ciència i l’espai: la meva mare és programadora, i el meu pare, científic nuclear. I jo pensava que dissenyaria els avions del futur”, explica l’enginyera aeroespacial Hannah Lindberg, líder de projectes a Thales Alenia Space, el fabricant de satèl·lits europeu més important.

“L’última vegada que l’ESA buscava astronautes, jo estava acabant l’institut. Ara tinc una carrera científica, un doctorat, experiència al sector espacial. Parlo quatre idiomes, estic sana, faig esport. Compleixo amb els criteris de selecció, i és la primera vegada que tinc al davant l’oportunitat real d’aconseguir-ho”. Per aquesta enginyera sueca de 30 anys, ser astronauta “té a veure amb explorar, trobar respostes i també fer-se preguntes que ningú no s’ha fet mai. Seria un honor convertir-me en la primera dona sueca que ha anat a l’espai i que ha trepitjat la Lluna”.

En els 40 anys d’història de l’agència europea només hi ha hagut dues científiques astronautes