La Vanguardia (Català-1ª edició)
A punt per a l’espai
Dos espanyols optaran a la feina de la seva vida en la pròxima convocatòria per a astronauta de l’Agència Espacial Europea
Quan Guillermo Rojo tenia cinc anys, el seu pare li va explicar que algunes de les estrelles que veia ja no existien. Com que els astres són tan lluny, la llum triga anys a arribar fins a nosaltres. Alguna cosa va fer clic en el nen i l’espai es va convertir, des d’aleshores, en una assignatura per amarar-se’n. Fins al punt que Rojo, ara atleta professional, hi vol arribar i prepara la sol·licitud per a la convocatòria d’astronautes que obrirà l’Agència Espacial Europea (ESA) a finals d’aquest mes.
Laura Parro, també aspirant a astronauta, no recorda què li va encendre la curiositat. “No he pensat mai a fer una altra cosa: sempre he volgut anar a l’espai”, diu la doctora en Geologia. “Quan et fas gran ja no penses que hagis de ser astronauta”. Ara Parro té l’oportunitat de complir el seu somni.
Tots dos satisfan de sobres els criteris de l’ESA per optar a la feina de la seva vida. Tenen entre 18 i 50 anys, un màster i tres anys d’experiència en carreres de ciències, i són persones sanes que fan esport. L’espai és molt exigent físicament.
“Una caminada espacial dura unes vuit hores amb el vestit posat”, afirma Sergi Vaquer, metge aeroespacial sènior de l’ESA. “Durant les proves mèdiques es testegen els nivells físics. Una persona sedentària no hi arribarà pas”.
Cap dels aspirants s’està preparant de manera especial per a la convocatòria, tot i que Parro reconeix que “no descarta estudiar rus les pròximes setmanes”, el segon idioma de domini obligat a l’Estació Espacial Internacional (EEI) després de l’anglès.
Tot i això tots dos reuneixen qualitats molt valuoses per al lloc. La carrera científica i la competició els ha proveït de la capacitat de trobar solucions als problemes, fins i tot sota pressió, i de treballar en equips multiculturals. A l’EEI caldrà saber conviure amb els companys d’altres agències espacials.
“Ja no es demana un perfil tan militar, sinó un de més humà. S’entén que, encara que hagis de seguir els protocols, la teva qualitat humana és important”, explica Elena Montero, psicòloga clínica i especialista en psicologia espacial.
La gran motivació i curiositat de tots dos són dos pilars clau per aventurar-se a ser astronauta. “L’entrenament serà dur, però ho veig com una meta. També és molt dur doctorar-se. A la vida fem moltes coses que són molt dures”, diu la geòloga.
Si Parro o Rojo són seleccionats per al lloc, completaran un mínim de tres anys d’ensinistrament abans de volar a l’espai. Un equip de metges, psicòlegs, enginyers, científics, fisioterapeutes i nutricionistes s’encarregarà de preparar-los.
Una part clau de la instrucció seran les pràctiques a la piscina. “Els passejos espacials s’entrenen amb una maqueta de l’estació. Es comença a ensenyar com pot ser l’espai”, diu el metge. També es fan vols parabòlics que simulen la microgravetat durant uns segons. Una vegada assignada una missió concreta, la preparació estarà enfocada en les futures tasques.
Quan s’arriba a l’EEI, toca mantenir-se. Els astronautes fan dues hores d’exercici sis dies a la setmana. Suposa un tractament per frenar els efectes nocius de la microgravetat en l’organisme.
A l’espai també poden sorgir imprevistos. Una part de la preparació prèvia dels astronautes haurà estat automatitzar tota mena de protocols. “Això els fa més eficients per solucionar problemes”, explica la psicòloga.
Tot i això els exploradors espacials no deixen de ser persones. “Tenen família i la trobaran a faltar. Tenim un equip de psicòlegs amb qui parlen com a mínim dues vegades al mes”, diu Vaquer.
A la Terra els esperarà una recuperació d’unes tres setmanes, per bé que “cada vegada tornen més bé”. “N’hi ha alguns que abans dels 21 dies estan gairebé com abans”, diu el metge.
Quan l’exploració humana arribi a la Lluna o Mart, aquests preparatius s’hauran d’actualitzar. Rojo i Parro, en canvi, ja estan a punt. “A Mart hi aniria de cap”, diu el corredor. “Si puc fer la meva feina aquí, per què no en un altre planeta?”, sentencia Parro.
Els futurs exploradors s’hauran d’entrenar un mínim de tres anys abans de volar a l’espai